Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Antoine de La Salle
Literatura francesa
Escriptor francès.
Secretari i preceptor de molts membres de l’alta noblesa, escriví moltes obres didàctiques i una divertida novella de costums, Histoire du petit Jehan de Saintré És més dubtós que fos també, com ha estat dit, l’autor del recull de novelles curtes, imitades del Decameró, Les cent nouvelles nouvelles
duc de Saint-Simon
Historiografia
Literatura francesa
Nom pel qual fou més conegut Louis de Rouvroy, escriptor i polític francès.
Participà en la vida militar de l’època i, posteriorment, en la vida política i de la cort, on madurà la seva crítica a l’autocràcia de Lluís XIV Retirat de París, escriví nombrosos estudis històrics sobre l’alta noblesa i l’Església La seva obra més important foren unes Mémoires 1739-52, que no foren publicades fins el 1830, de gran valor documental
Pierre Ambroise François Choderlos de Laclos
Literatura francesa
Militar i escriptor francès.
Al servei del duc d’Orleans, pertangué al Club dels Jacobins i tingué diversos alts càrrecs militars Llibretista d’òpera, autor de poemes galants i d’un projecte de tractat, De l’éducation des femmes , Laclos és sobretot el creador de Les liaisons dangereuses 1782, novella en forma d’epistolari on, amb cinisme aparent, critica la conducta de la noblesa rica, perversa i ociosa de la darreria del s XVIII L’obra, dominada per una rigorosa preocupació estilística, té una intenció moralitzadora evident, porta a terme una sèrie d’anàlisis psicològiques molt precises i reacciona contra…
Honoré d’Urfé
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura A part un poema pastoral, Sireine 1604, i de les Epîtres morales 1598, l’obra que el consagrà fou la novella pastoral L’Astrée en cinc parts 1607, 1610, 1619 i 1627, dintre la millor tradició italiana del gènere Sannazaro, Tasso, Guarini Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria Morí en campanya, amb el duc de Savoia
Alfred de Vigny
Alfred de Vigny
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Poeta francès.
De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar 1814, i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges 1824 Ja dedicat a la literatura, publicà la novella històrica Cinc-Mars 1826, renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novella Stello , 1832, en el teatre Chatterton , 1835 i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires 1835, tractant el mateix…
François de Salignac de La Mothe Fénelon
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Prelat, orador i escriptor eclesiàstic francès.
Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu…
Alphonse de Lamartine
Literatura francesa
Poeta i novel·lista francès.
Membre de la petita noblesa, tingué càrrecs diplomàtics a Itàlia Carnets du voyage en Italie, publicats pòstumament, el 1908 i viatjà per l’Orient Voyage en Orient , 1835, i Gethsémani ou la mort de Julia , sobre la mort de la seva filla durant aquest viatge Era catòlic practicant, i vers el 1835 fou partidari d’un vague deisme humanitari, fonamentat en la seguretat d’un avenir social més just Partidari de la república autoritària, fundà Le Bien Public 1834 i redactà l' Histoire des girondins Ministre d’afers estrangers 1848, escriví el Manifeste aux puissances, sobre els…
Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…