Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
acabament
Tecnologia
En un sentit ampli, totes les operacions complementàries de l’adobatge.
Entre aquestes operacions hi ha les de premsatge , assecatge, estiratge , rebaixatge , estovament , desflorament , raspament o esmerilament , dividit o divisió , descoloració, readobatge , etc, i les operacions finals de batanatge , cilindratge , allisatge , planxatge, brunyiment o abrillantament , esmerilament, granejament, gravat , apelfatge , aplicació de recobriments vernissos i aprests i impermeabilització En un sentit restringit i més propi, només les esmentades operacions finals, fetes a l’assaonador, que afecten, sobretot, o bé l’aparença externa o bé alguna qualitat relativament…
articulació
Tecnologia
Unió mòbil entre dues peces, que els permet un desplaçament angular recíproc, la transmissió d’esforços de tracció o compressió, però mai parells de torsió.
El desplaçament pot ésser limitat només a un pla, com és el cas de les frontisses , de les forquilles , de les unions biela-manovella , etc, o pot abastar un àmbit espacial relativament ampli, com és el cas de les ròtules
audiovisual
Tecnologia
Dit de la tècnica o del mètode informatiu o didàctic que utilitza imatges i so per a la transmissió de continguts.
Pot ser tant un element secundari que illustra o exemplifica un discurs verbal com un missatge autònom i complet per ell mateix Bé que, en sentit ampli, hom pot considerar audiovisuals mètodes tan tradicionals com una pissarra o un mapa, el terme fou creat vers els anys seixanta a partir de la introducció d’elements tecnològics en l’exposició i en l’ensenyament vídeo, televisió, casset, retroprojector, diapositives, etc Posteriorment, l’ordinador personal ha tendit a substituir, tot unificant-los, els diversos aparells característics de l’audiovisual
nanomètric | nanomètrica
Tecnologia
Dit de la tècnica que permet d’estudiar i de manipular sistemes les dimensions dels quals són de l’ordre de 10-9 m.
En un sentit ampli, és una tècnica que serveix per a detectar i regular processos quimicofísics amb una precisió de l’ordre del nanòmetre, com ara la deposició de capes de gruix molecular d’una substància En un sentit estricte, fa possible de detectar i de manipular components nanomètrics una molècula, un grup de milers d’àtoms, com és el cas de la microscòpia d’escombratge d’efecte túnel STM o la microscòpia de forces atòmiques AFM, que aquests darrers anys han trobat aplicació en la microelectrònica
brotxadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar el brotxatge, que es caracteritza per una velocitat de tall reduïda i en la qual l’eina, anomenada brotxa, és dotada, mitjançant un mecanisme de cremallera o per accionament hidràulic, d’un moviment longitudinal.
Segons la posició de l’eina, les brotxadores poden ésser horitzontals o verticals les primeres tenen un camp d’aplicacions més ampli, i les segones tenen un rendiment més elevat i permeten de posar i treure la brotxa automàticament Poden efectuar, tant les verticals com les horitzontals, un brotxat exterior o interior, però les destinades al brotxat exterior han d’anar proveïdes d’un dispositiu que subjecti la peça que hom treballa Solen treballar a tracció, però també poden fer-ho a compressió, en el qual cas solen ésser verticals
Henri Cartier-Bresson
Fotografia de Henri Cartier-Bresson , del recl Vive la France! (1969)
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf francès.
Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva…
segelladora
Tecnologia
Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.
Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repelleixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció muntatge de vidres…
Joseph Frederick Engelberger
Tecnologia
Enginyer i empresari nord-americà.
Considerat sovint el pare de la robòtica , entre el 1946 i el 1956 fou director d’enginyeria de la divisió aeroespacial de l’empresa Manning Maxwell & Moore, a Standford EUA Aquest darrer any fundà, amb George Devol, la Consolidated Controls Corporation, que el 1961 llançà Unimate, el primer braç robòtic fabricat a escala industrial, emprat per General Motors, i que donà nom a l’empresa Unimation, que els anys vuitanta fou adquirida per Westinghouse Els seus dissenys contribuïren al gran impuls del sector automobilístic al Japó Fundà també Transitions Research Corp 1984, des del 1996…
Joan Casellas
Art
Fotografia
Artista plàstic i fotògraf documentalista, especialitzat en l’art d’acció.
Ha mostrat el seu treball arreu d’Europa i Amèrica Entre les seves exposicions individuals destaquen les realitzades a la Fundació Joan Miró de Barcelona 1979, la Fundació Espais de Girona 1987 i 2003, la Bridgewater-Lustberg Gallery de Nova York 1989, la Drie 05 Gallery d’Amsterdam 1991, l’Institut of Contemporary Art de Londres 1994, la Galeria H 2 O de Barcelona 1995 i 2001 i el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona 2002 i 2006 L’any 1992 creà la revista “AIRE”, que constitueix un ampli arxiu fotogràfic sobre l’art d’acció arreu de l’estat i, des de l’any 2000, del món…
Josep Maria Gavín i Barceló
Museologia
Fotografia
Col·leccionista i fotògraf.
Creà un important arxiu de fotografies d’esglésies complementat amb un ampli arxiu de documentació Arxiu Gavín Publicà i exposà part del material, que, recopilat, constitueix l’ Inventari d’esglésies publicat entre el 1977 i el 1997, que abasta vint-i-nou volums Aquest corpus ofereix informació sobre uns 26000 edificis catòlics de totes les comarques catalanes i d’Andorra A partir del 1972 publicà els fascicles Les comarques catalanes , i és coautor de Les esglésies romàniques de planta circular i triangular a Catalunya 1974 i de Columbaris, colomers o palomers Collaborà en…