Resultats de la cerca

Prestigiós fotògraf professional des del 1956, es traslladà a Madrid, on realitzà exposicions i publicà llibres fotogràfics i reportatges en revistes com Gaceta Ilustrada , Paris-Match , Panorama  i Observer , i també per al departament de publicitat de la productora de Samuel Bronston i la Secretaria de Turisme, pels quals rebé diversos guardons nacionals i internacionals El 1965 s’inicià com a director de curts documentals, un dels quals, El que enseña 1965, fou premiat en el Certamen de Bilbao i participà en el de Tours El 1970 dirigí el seu únic llarg, Topical Spanish , un musical pop…

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia Tant en aquest camp com en el de la publicitat aconseguí una gran projecció gràcies a un esperit innovador que combinava amb un acusat…

La seva passió pels indis el portà a projectar la documentació de les formes de vida tradicionals dels indis nord-americans abans que no desapareguessin completament, amb fotografies, gravacions de músiques tradicionals i alguns curtmetratges documentals Aconseguí convèncer el magnat James Pierpont Morgan perquè patrocinés aquesta gran empresa Durant vint-i-cinc anys viatjà fotografiant, filmant i gravant músiques, i fent campanya en favor dels indis El 1930, víctima d’una malaltia nerviosa, abandonà el seu projecte i provà sort, amb poca fortuna, com a buscador d’or Entre les…

És soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC Començà a escalar l’any 1965 Com a esquiador ha realitzat nombroses travessies i ascensions i collaborà en l’organització dels Rallis de Muntanya i Esquí del CEC És membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del qual fou president el 1978 Ha format part d’expedicions als Andes del Perú Operació Hirca, 1976, a l’Hindu Kush segon intent català al Saraghar, 1977, a l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987 i, en tres ocasions, a l’Everest 1982, 1988, 1993 És autor documentals sobre l’Everest, el Thalay Sagar, l’Índia i el Nepal i ha…

Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…

Aprengué la tècnica fotogràfica amb el seu pare, fotògraf aficionat, i el 1934 entrà a treballar d’aprenent a la casa de fotografia Romagosa El 1936 s’adherí a les Joventuts Socialistes Unificades, una de les organitzacions del PSUC, i collaborà en el seu òrgan, la revista Juliol El febrer del 1938 s’incorporà a la 30a Divisió de l’exèrcit republicà, fet que li permeté de fotografiar els fronts d’Aragó i del Segre Exiliat a França el 1939, fou internat als camps de Setfonts i de Vernet En començar la Segona Guerra Mundial, amb altres excombatents republicans, s’incorporà a la 28a Companyia…

Estudià a l’Escola OficiaI de Cinematografia EOC de Madrid, on es diplomà com a director de fotografia 1972 Mentrestant, el 1963 cofundà el collectiu independent Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf amb Benet Ferrer i Francesc Bellmunt i realitzà diversos curts, com ara Esternocleidomastoideos 1964 i Fantasia negra 1966 Retratà diversos títols d’estètica underground , i debutà en la direcció de fotografia a Robin Hood nunca muere 1974, de Francesc Bellmunt, amb qui treballà en mitja dotzena de llargs D’aquesta etapa destaquen els films d’autor Iconockout 1975, de José María Nunes i L’…