Resultats de la cerca

També s’anomena multiplicador, ja que el resultat és equivalent a multiplicar la distància focal La seva utilització implica que arribi menys llum a la pellícula Se'n construeixen amb dos factors de multiplicació diferents X14, que multipliquen per 14 la distància focal de l’objectiu i provoquen una pèrdua de llum d’un pas de diafragma, i X2, que dupliquen la distància focal i provoquen una pèrdua de llum de dos passos

És emprat en les càmeres cinematogràfiques, en les de vídeo i en les fotogràfiques

El primer model tenia un objectiu fix, un obturador de pla focal amb el transport de la pellícula i el tensor de l’obturador acoblat Més endavant, els models incorporaren objectius intercanviables, telèmetres acoblats, diverses velocitats d’obturació, etc

Així, allargant una figura se'n realça l’alçada, augmentant la longitud d’un bòlid fa més sensació de velocitat La deformació més corrent en fotografia és la que hom obté en canviar el pla focal de l’objectiu de l’ampliadora mitjançant una certa inclinació cap a un costat Hom obté també deformacions projectant les imatges sobre miralls corbats Els teleobjectius tenen un interès especial, puix que deformen les perspectives

Regula automàticament el pla focal de la imatge de manera que coincideixi amb l’emulsió —o el sensor en el cas de càmeres digitals— per tal de proporcionar una imatge nítida És format per un o diversos sensors AF que cobreixen, cada un, un sector del fotograma Hi ha diversos sistemes d’autofocus l' estàtic , que enfoca objectes immòbils l' autofocus amb seguiment , que és capaç de detectar si un objecte està en moviment i mantenir-lo ben enfocat, i el dinàmic , format per diversos sensors AF i que és capaç de detectar si un objecte en moviment canvia de sensor AF i…

Aquest sistema recull, a més de la intensitat de la llum, la direcció dels raigs lluminosos que entren per l’objectiu Per aquest motiu també s’anomenen càmeres de camp de llum La tecnologia emprada en les càmeres pleòptiques es basa en l’addició d’una matriu de microlents en el recorregut de la llum Aquesta matriu se situa en algun punt proper al pla focal de l’objectiu i el sensor es colloca just darrere Cada microlent actua com els ommatidis dels ulls compostos i capta una part de l’escena Aquest tipus de càmeres permeten enfocar les imatges, a diferents plans, després de fer-…

És format per una llanterna, un sistema òptic de focal variable, i uns elements mecànics de sustentació i mobilitat entre els diferents components del conjunt La llanterna és formada per una caixa de llum, per un focus lluminós i per un passador per a collocar el negatiu El sistema òptic, format per una o dues semiesferes de cristall òptic, anomenades condensadors, situades dintre la caixa de la llum, i un objectiu de fotografia, situat entre el negatiu i la superfície de projecció, té la funció de concentrar i repartir uniformement sobre el negatiu la llum que prové…

N'hi ha, essencialment, de dues classes el format per un disc giratori que té al llarg del seu perímetre un seguit de forats de diàmetres diferents, que corresponen a diferents obertures, i el format per una sèrie de làmines que se sobreposen en girar una anella, anomenat diafragma iris El diafragma pot ésser disposat davant, dins o darrere de l’objectiu i acompleix tres finalitats regula la quantitat de llum que passa per l’objectiu i impressiona la pellícula, fa passar els raigs de llum pel centre de la lent, i regula la profunditat de camp Hom indica l’obertura del diafragma mitjançant el…

Els obturadors poden ésser, bàsicament, d’iris o de cortina L' obturador d’iris o central consisteix en diverses làmines metàlliques que formen una mena de sector circular i que, accionades per un ressort, convergeixen vers l’eix òptic, s’imbriquen i tanquen totalment l’objectiu En aquests obturadors, el temps d’exposició temps en el qual l’obturador s’obre i es torna a tancar depèn de la rapidesa amb què són accionats els sectors circulars, i, generalment, va des d’alguns segons fins a 1/1 000 s Aquest tipus d’obturador és l’emprat en les càmeres compactes de visor directe, en les càmeres…

Els objectius normals són els més senzills de construir, ja que no necessiten gaires correccions òptiques i, per tant, són els que normalment proporcionen imatges de més qualitat Un objectiu es considera normal quan l’angle de visió no s’allunya gaire del propi de l’ull humà, al voltant dels 55º