Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Adam Rapacki
Història
Política
Polític polonès.
Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit
Josep Maria Teulé Barreda
Waterpolo
Àrbitre de waterpolo.
Vinculat al Club Natació Atlètic-Barceloneta, ingressà al collegi català el 1988, al comitè estatal el 1989, i fou acceptat pels organismes internacionals LEN i FINA el 1993 Ha arbitrat partits de Lliga i finals de la Copa del Rei Ha dirigit partits de Campionats del Món i d’Europa De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 2004 i argent 2009
Joseph Chamberlain
Política
Polític britànic.
Prestigiós industrial i home de negocis, fou alcalde de Birmingham 1873-76 Elegit diputat liberal 1876, fou nomenat ministre de comerç 1880-85 Trencà amb William Gladstone oposant-se a la Home Rule irlandesa i creà el partit liberalunionista 1886 Ministre de colònies 1895, sostingué una política imperialista que contribuí a l’esclat de la guerra contra els bòers 1899-1902 Acordà l’estatut de domini a Austràlia i a Nova Zelanda 1900 Elaborà un sistema comercial proteccionista, però el projecte no fou acceptat per la resta del govern, la qual cosa provocà la seva dimissió 1903…
Mobutu Sese Seko
Militar
Política
Militar i polític zairès.
Entre el 1949 i el 1956 treballà a les forces públiques locals de l’administració colonial i estudià a Brusselles Collaborà amb Patrice Lumumba els primers temps de la independència del Congo Belga 1959-60 Cap d’estat major i comandant en cap de l’exèrcit 1960, fou secretari d’estat de Lumumba, però el mateix any ajudà a la seva destitució i detenció El 1965 dirigí un cop d’estat contra el president Joseph Kasavubu al poder des del 1961 i poc després instaurà un règim de partit únic, el Mouvement Populaire de la Revolution, liderat per ell mateix Autonomenat cap d’estat i cap…
tradicionalisme
Història
Política
Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.
A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…
estat fràgil
Política
Estat amb limitacions importants per a exercir les funcions administratives que li són pròpies, projectar l’autoritat a través de les seves institucions entre la ciutadania i controlar el territori, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres.
Quan aquestes limitacions arriben al seu grau màxim, amb el collapse i la inviabilitat de fet de les institucions, es parla d’ estat fallit Els estats fràgils són el resultat de la interacció de diversos factors adversos que repercuteixen en unes greus limitacions de l’Administració i el govern per a subvenir a les necessitats bàsiques dels ciutadans i, també, per a controlar les amenaces a la seva existència, tant externes com internes Aquests factors, bé que en un principi independents, es retroalimenten i, com a resultat, apareixen molt correlacionats amb la seva intensitat Cal no…
Falange Española
Política
Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933.
Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment s’inscriví com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l’esquerra Al moment que José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, fundà, amb un nucli reduït d’amics, el moviment falangista hi havia altres grups d’extrema dreta la Comunió Tradicionalista , el grup d' Albiñana Sanz , Renovación Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista JONS Però fou aquest darrer grup el que influí sobre Falange, i ambdós…
Antoni Maura i Montaner
Història
Política
Polític.
Fill d’un modest obrer del carrer de la Calatrava de Palma i germà de Gabriel , Bartomeu , Miquel i Francesc Estudià a l’Institut Balear, i el 1868 anà a Madrid, on es llicencià en dret La coneixença dels germans de Germán Gamazo, companys d’estudi, li permeté de treballar, a partir del 1872, en el despatx d’aquest posteriorment treballà també per Álvarez Bugallal i per a Gallostra El 1878 es casà amb Constancia Gamazo, germana petita de Germán, i el 1881 inicià la carrera política, en ésser elegit diputat liberal per Mallorca, gràcies al suport del govern liberal en especial d’…
Xavier Rubert i de Ventós

Xavier Rubert i de Ventós
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura catalana
Política
Filòsof, escriptor i polític.
Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de Cincinnati 1964, a la Facultat de…
,