Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Partido Comunista de España
Política
Partit polític originat de dues escissions successives del PSOE el 1920 i el 1921.
La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…
euroescepticisme
Política
Conjunt de tendències, presents en partits polítics molt heterogenis, que es mostren contràries o reticents al procés d’integració de la Unió Europea.
Els partits i polítics més declaradament euroescèptics i radicalitzats defensen sense matisos la retirada dels respectius estats de la UE En altres partits, per contra, el sentiment és més matisat i es dirigeix sobretot contra determinats aspectes de l’organització En aquest aspecte, és paradigmàtic el partit conservador britànic, la líder del qual, Margaret Thatcher 1979-90, criticà reiteradament les Comunitats Europees a causa de la contribució britànica, que considerava excessiva en capítols com ara el de la Política Agrària Comuna i també en el que considerava una administració poc…
terrorisme
Política
Sociologia
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
Pot practicar-lo un estat i de fet així ho han fet tots els estats totalitaris, però és més corrent que ho faci un partit o un grup reduït de persones Els seus precedents són antiquíssims, però en la seva forma moderna aparegué amb el populisme rus assassinat del tsar Alexandre II, el 1881 i amb l’onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produí a continuació Sadi Carnot, president de la República Francesa, el 1894 HumbertI d’Itàlia, el 1900 McKinley, president dels EUA, el 1901 Barcelona en fou particularment afectada atemptat de Pallàs contra Martínez de Campos 1893…
Unió Europea
© Fototeca.cat
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
trotskisme
Història
Política
Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es declara seguidora de les tesis de Lev Trockij.
Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi…
democràcia cristiana
Política
Conjunt de moviments, partits polítics i sindicats que volen posar al servei de la democràcia la doctrina de l’evangeli.
Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…
anarquisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…
socialisme
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…
sindicalisme
Història
Política
Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d’una millora de llurs condicions de vida i de treball.
Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d’associació, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat Els primers passos del moviment sindical organitzat es feren a la Gran Bretanya, on per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union 1833 els precedents, però, es remunten a la segona meitat del segle XVIII El fracàs del cartisme accentuà la moderació del moviment que,…