Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
nacionalitat
Política
Dret constitucional
En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia.
La Constitució espanyola de 1978 designa amb aquest terme determinats territoris historicogeogràfics, sense, però, especificar-los No hi és emprat com a terme administratiu o civil que distingeix entre els ciutadans de l’Estat espanyol El terme nacionalitat és emprat en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on Catalunya és definida com a nacionalitat
districte
Geografia
Política
Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives.
Els estats que tenen els districtes com a divisions de primer ordre són Albània, Belize, Bulgària, Guyana, Islàndia, Israel, Jordània, Lesotho, Malawi, Maurici, Paraguai, Romania, Sierra Leone, Sri Lanka, Surinam, Eswatini, Uganda i Xipre Dins una ciutat, els districtes són divisions de primer ordre El concepte és aplicat també a unes altres divisions sense caire administratiu així, hom parla de districtes metropolitans, manufacturers o rurals
vicepresident | vicepresidenta
Política
Dret constitucional
En alguns sistemes presidencialistes, persona que hom elegeix per a assistir el president i substituir-lo en cas de defunció, dimissió o impediment per a l’exercici del càrrec.
Algunes constitucions, com la dels EUA, en preveuen una elecció conjunta, i ambdós han de pertànyer al mateix partit el vicepresident és alhora president del senat Altres constitucions, en canvi, preveuen una elecció independent i ambdós poden pertànyer a partits diferents D’acord amb la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i del govern, el president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot designar un vicepresident o vicepresidenta del govern En aquest cas, ha de donar compte al Parlament del…
laïcitat
Política
Sistema que exclou les esglésies de l’exercici del poder polític o administratiu, i de l’organització de l’ensenyament.
centralisme
Política
Forma d’estructuració politicoadministrativa de l’estat consistent en la concentració dels centres de decisió del poder en una àrea geogràfica reduïda.
En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’administració regional amb…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
self-government
Política
Sistema administratiu britànic pel qual les administracions locals anglosaxones s’administren independentment, fins i tot amb característiques pròpies, sense que impliqui poder de decisió en política general.
De vegades hom també hi engloba certs grups regionals El self-government equival a l'autonomia administrativa, bé que més flexible
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest…