Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
emancipació
Història
Política
Procés historicopolític d’una colònia que tendeix a la seva independència.
Hom empra sovint aquest concepte per a designar el procés d’independència de les colònies americanes Amèrica
descolonització
Història
Política
Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.
El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès de les…
desnuclearització
Militar
Política
Procés polític i estratègic internacional, tendent a la creació de zones on són prohibits la fabricació i l’emmagatzematge d’armes nuclears.
Els precedents d’aquesta proposta són el tractat de l’Antàrtic 1959 i el tractat de Tlatelolco 1967, els quals conceptuen l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina com a zones no aptes per a la realització de proves nuclears Al llarg dels anys cinquanta, hom presentà diverses temptatives per a constituir zones desnuclearitzades a Europa, sense obtenir, però, resultats positius Els països escandinaus Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia han arribat a diversos acords que limiten la producció i la permanència en llur territori d’enginys nuclears, en un procés per a desnuclearitzar tota la…
neocolonialisme
Política
Pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies i els països subdesenvolupats en general.
A partir de la descolonització formal, les potències mundials conservaren llur preeminència política, econòmica i cultural i seguiren un procés de recolonització i d’intervenció en països subdesenvolupats, aprofitant el desequilibri econòmic Les grans companyies monopolístiques, els programes d’ajuda i els organismes internacionals han estat els instruments clàssics del neocolonialisme El seu fi és conservar l’orientació econòmica de les excolònies i els països subdesenvolupats en general cap a les necessitats de les grans potències El control polític i econòmic és assolit per…
transició
Política
Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.
Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a Grècia 1974,…
socialització
Economia
Política
Sociologia
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…
revisionisme
Política
Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.
Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant…
glasnost
Política
Nom donat a la nova política relativa als mitjans de comunicació empresa per Mikhail Gorbačov a l’URSS des del 1985.
Formà part del procés més ampli de renovació conegut com a perestroika Comportava una considerable liberalització de la informació de les idees, la difusió de les quals havia romàs fins aleshores controlada per l’estat La nova política repercutí també en una major llibertat en el camp cultural
desestalinització
Política
Nom amb què és conegut el procés polític de depuració de dirigents estalinistes seguit en estats socialistes.
S'inicià amb l’informe de Nikita Khruščov al vintè congrés del PCUS 1956 i es caracteritzà per l’eliminació, entre els alts càrrecs de l’Estat i del partit, dels dirigents collaboradors de Stalin V’ačeslav Molotov, Lavrentij Berija, etc, la rehabilitació d’antics dirigents Władysław Gomułka i una certa liberalització en l’economia i en les relacions internacionals
constituent
Política
Que té o s’atorga poder d’establir o reformar una constitució.
Un cop acomplert el procés constitucional, la mateixa constitució estableix aquest poder de reformar-la El poder constituent sol ésser un assemblea o cambra aquest fou el cas de l’Assemblea Constituent francesa del 1789 i el de les corts espanyoles del 1812, 1836, 1845, 1854, 1869, 1873, 1876, 1931 i 1977
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina