Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
abstenció
Política
Dret constitucional
Acció i efecte de no prendre part en una votació.
El vot pot ésser considerat com una funció pública o com un dret En el primer cas, el vot és un deure, i no exercir-lo és una falta que ha d’ésser castigada Amb el liberalisme s’imposà la concepció del vot com un dret i, per tant, la llibertat de votació Però aquesta fou aviat limitada en alguns països, que readoptaren l’antiga concepció del vot com a deure, per tal d’evitar l’abstencionisme Així, alguns règims a Austràlia, a Bèlgica, a Espanya, a Itàlia, etc forjaren diversos procediments coactius per tal d’assegurar el principi de l’obligatorietat del vot econòmics, civils,…
Charles François Dumouriez
Història
Política
Nom amb què és conegut Charles Françoise du Périer, militar i polític francès.
Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…
Jean-Luc Dehaene
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…
Guy Verhofstadt
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Llicenciat en dret per la Universitat de Gant, fou secretari de Willy De Clercq, president del Partit Liberal Flamenc PVV President del PVV des del 1982, el 1985 fou elegit diputat, i fou ministre d’Economia del Govern de Wilfried Martens Després de la caiguda del Govern es convertí en el líder de l’oposició El 1991 abandonà el PVV per incoporar-se al Vlaamse Liberalen en Democraten VLD Després de la victòria electoral del VLD en les legislatives del 1999, al juliol esdevingué primer ministre d’un Govern de coalició amb els socialistes i els Verds, en el primer Govern belga sense els…
Manuel Marín González
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret i diplomat en dret comunitari per la Universitat de Nancy França, fou professor del Collegi d’Europa a Bruges Bèlgica, i més tard treballà en el departament de relacions internacionals del Partido Socialista Obrero Español PSOE, partit en el qual milità des del 1974 Després de la victòria electoral del PSOE el 1982, entrà a l’administració i fou nomenat secretari d’estat de relacions amb les Comunitata Europees des del 1993 Unió Europea , i fins el 1985 encapçalà l’equip que en negocià l’adhesió d’Espanya Del 1986 al 1999 treballà en les institucions…
Valtònyc
Música
Política
Nom artístic del raper Josep Miquel Arenas i Beltran.
El 23 d’agost de 2012 fou detingut per la guàrdia civil pel contingut d’algunes de les seves cançons El 22 de febrer de 2017 l’Audiència Nacional el condemnà a 3 anys i mig de presó per injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme També fou obligat a pagar una indemnització al president del Círculo Balear, que l’havia denunciat per considerar que les seves lletres contenien amenaces en contra seu El 23 de maig de 2018, un dia abans del seu ingrés a la presó, anuncià des de Bèlgica el seu exili, i immediatament fou cursada una euroordre de detenció i extradició per…
José Antonio de Aguirre y Lecube
© Fototeca.cat
Política
Polític basc.
Membre d’una família burgesa de Bilbao, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto Inicià l’activitat política com a president de les joventuts d’Acció Catòlica de Biscaia El 14 d’abril de 1931, amb un grup de correligionaris, proclamà la República Basca des de l’ajuntament de Getxo La iniciativa no tingué conseqüències, però contribuí a fer-lo destacar entre els dirigents del Partit Nacionalista Basc Fou diputat de les tres legislatures de la República, i com a alcalde de Getxo presidí la comissió d’alcaldes que fou designada per a estructurar l’Estatut d’Estella Des del 1931 la seva…
Meles Zenawi
Política
Polític etíop.
El 1974 interrompé els estudis de medicina per a incorporar-se al Front Popular d’Alliberament de Tigre, del qual fou elegit membre del comitè executiu el 1983 i líder el 1989, any que fou constituït el Front Democràtic Popular d’Etiòpia, del qual fou nomenat també president Aquesta organització agrupava les tres principals formacions d’oposició al règim militar marxista de Mengistu Haile-Maryam Enderrocat Mengistu 1991, fins el 1995 Zenawi fou president del govern de transició i del Consell de Representants cos legislatiu de transició Tingué un paper destacat en l’elaboració de la…
Hissène Habré
Política
Polític txadià.
Membre del Front de Libération Nationale du Tchad FROLINAT, s’hi enfrontà quan G Oueddei n'esdevingué líder 1976 com a màxim dirigent de les Forces Armées du Nord FAN, 1977 El 1978 entrà en negociacions amb el govern del general F Malloum del FROLINAT, i ocupà la presidència del govern 1978-79 Un cop foragitat Malloum i desfet el govern central, ocupà el ministeri de defensa en el govern de transició 1980, però les diferències entre el FAN i el FROLINAT que, era dirigit per G Oueddei, rebia suport libi menaren a una nova guerra civil La retirada de les tropes líbies 1982 permeté la victòria…
Francisco Ascaso Abadía
© Fototeca.cat
Història
Política
Anarquista aragonès.
Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…