Resultats de la cerca

De família catòlica treballadora i pobra, de molt jove visqué la violència entre les comunitats dividides d’Irlanda del Nord Als quinze anys abandonà els estudis i poc després ingressà a l’ Irish Republican Army  IRA, assumint plenament el terrorisme de l’organització, i aviat n’esdevingué un dels caps a la seva localitat natal En 1973 i 1974 fou empresonat per possessió d’armes i pertinença a banda armada Després de Gerry Adams , fou considerat el màxim líder de l’organització al final de la dècada Aquests any i al llarg dels vuitanta fou acusat d’ordenar i planificar atemptats…

Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal

Fou fundat el 1971 com a escissió de l’ala radical de l’Ulster Unionist Party UUP encapçalada per Ian Paisley , el qual en fou el líder indiscutible fins a la mort 2014 Partidari de la unió indissoluble d’Irlanda del Nord a la Gran Bretanya i contrari a qualsevol mena de govern autònom o tutela compartida entre el govern de la República d’Irlanda i la Gran Bretanya, durant la dècada dels anys setanta i vuitanta, aliat amb l’UUP aconseguí fer fracassar diverses temptatives en aquesta direcció A diferència de l’UUP, però, el DUP rebutjà les negociacions multilaterals…

S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party , es mantingué com el primer…

Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització Els darrers anys de la seva vida,…

Membre del partit nacionalista irlandès, el 1891 féu costat a Parnell L’any 1900 esdevingué dirigent del partit, càrrec des del qual maldà per assolir la Home Rule Tanmateix, mantingué una política moderada, que fracassà en produir-se l’alçament de Pasqua del 1916 Aquest esdeveniment l’eclipsà com a polític

Destacat membre del partit liberal, a partir del 1880 fou diputat a la Cambra dels Comuns, i formà part del govern del 1886 al 1907 Fou ambaixador als EUA 1907-13 Entre els seus treballs destaca l’estudi fet el 1910 sobre els règims polítics de l’Amèrica del Sud, en què criticà severament llur apartament de la democràcia Altres obres són The Holy Roman Empire 1804, The American Commonwealth 1888, Studies in History and Jurisprudence 1901 i Modern Democracies 1921

Procedent d’una família catòlica que fou víctima de les amenaces d’unionistes radicals Estudià dret a la Queen's University de Belfast on es graduà el 1973 i al Trinity College de Dublín Collegiada el 1974, el 1975 s’incorporà a aquesta institució com a professora de dret penal, succeint Mary Robinson , on exercí fins el 1979, i novament en 1981-87 Durant els anys setanta fou una activa impulsora de la reforma per a despenalitzar l’homosexualitat a la República d’Irlanda Al mateix temps, ha mantingut posicions conservadores en relació al divorci i l’avortament En 1979-85 fou…

Com a president del Sinn Fein 1917-26 i president de la clandestina Irish Republic, tingué una destacadíssima participació en les lluites per a l’alliberament d’Irlanda Per la seva participació en la revolta del 1916 fou condemnat a la pena de mort, que li fou commutada pel fet d’ésser ciutadà nord-americà Rebutjà l’acord que creava l’Estat Lliure d’Irlanda 1921 i, comandant els elements més radicals del Sinn Fein, exigí la total independència per a tota l’illa i boicotejà el parlament irlandès El 1926 abandonà aquesta actitud i organitzà un nou partit, el Fianna…

Llicenciat en dret, exercí com a advocat i posteriorment fou professor de dret a la Queen's University de Belfast En 1975-76 fou membre de la Convenció Constitucional d’Irlanda del Nord Diputat del Partit Unionista de l’Ulster UUP al parlament britànic des del 1990, el 1995 fou escollit líder de l’UUP Exercí un paper molt rellevant en les negociacions de pau d’Irlanda del Nord que conduïren als acords de divendres sant  abril del 1998, motiu pel qual el 1998 rebé el premi Nobel de la pau, que compartí amb el líder dels republicans moderats,  John Hume Diputat a l’…