Resultats de la cerca

Cofundador del People's National Congress, d’orientació socialista, tercermundista i no-alineat, fou elegit alcalde de Georgetown el 1959 i primer ministre el 1964, càrrec des del qual negocià la independència del país 1966 Fou elegit president de la república el 1980, després de l’adopció d’una nova constitució que li conferia poders superiors

Fou membre del consell d’estat de Ginebra Cregué que la societat civil no era sinó una prolongació i un perfeccionament de la societat natural i fou partidari de la divisió i l’equilibri de poders, i es decantà a favor de l’aristocràcia Escriví uns Principes de droit naturel 1747 i uns Principes de droit politique 1751

L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register  1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al contrari,…

Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid ,  posteriorment…

De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944

Succeí Calomarde en aquest càrrec el 1832 Per inspiració seva, Ferran VII abandonà el govern a la seva muller Maria Cristina 6 d’octubre, i féu signar a la reina una amnistia a favor dels liberals Dimití aquell mateix any, per disconformitat amb Cea Bermúdez

Dirigí expedicions navals —o hi participà— per tota la Mediterrània entre altres, el 1146, a Menorca i a Almeria Fou ambaixador de la seva república prop del papa Calixt II, l’emperador Barba-roja, el rei Alfons VII de Castella i Lleó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III Amb aquest conclogué el 1127 un tractat que finia una llarga contesa sobre els drets que exigia el comte a les naus genoveses que entraven en ports de la seva jurisdicció Escriví uns Annals de Gènova, que foren continuats en forma oficial a la seva mort

Participà en el cop d’estat revolucionari que donà el poder a Getúlio Vargas 1930 Diputat socioprogressista 1934-37, s’exilià a l’Argentina després del viratge dictatorial de Vargas Tornà al Brasil el 1939, i es mantingué a l’oposició fins el 1950, que esdevingué vicepresident de la República en 1954-55 substituí Vargas com a president

Milità a Estat Català 1924-26, però a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, s’inclinà cap al marxisme i, el 1928, amb Jordi Arquer i d’altres, fundà el Partit Comunista Català , l’òrgan del qual, Treball , dirigí Refusant l’ingrés al BOC, seguí un temps Jaume Compte i Canelles i, el 1932, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya Redactor de L’Opinió i de Justícia Social , amb la creació del PSUC 1936 esdevingué cap de redacció del seu diari Treball A l’exili a França des del 1939, participà en la resistència antinazi i historià el moviment obrer català, restant adscrit a la fracció…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà una…