Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
règim
Política
Conjunt d’institucions polítiques que constitueixen la forma de govern que ha adoptat un país per resoldre els seus problemes polítics.
Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics els règims autoritaris dictadura i els…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de recaptació…
reaccionari | reaccionària
reaccionari | reaccionària
reacció
Política
Sociologia
Conjunt de manifestacions (actituds, pensaments o moviments) que sorgeixen enfront d’una situació establerta determinada, pel que fa a l’ordre polític o social, a l’ordre religiós, o a l’artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d’una realitat ja ultrapassada.
L’enfortiment, per exemple, de posicions ideològicament regressives pot provocar una reacció de caràcter progressiu i àdhuc revolucionari, i a l’inrevés En aquest sentit general la reacció sol restar vinculada al que hom anomena oposició
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
radical
Política
Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme, com, a l’Estat espanyol, el Partit Republicà Radical de Lerroux o el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo.