Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Telesforo Monzón Ortiz de Urruela
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor basc.
De família aristocràtica, inicià la seva activitat política amb l’adveniment de la Segona República 1931, com a membre del Partit Nacionalista Basc, del qual fou president el 1933 En esclatar la guerra civil de 1936-39, fou ministre de governació del govern basc Exiliat, formà part del govern basc a l’exili fins el 1952 Entretant publicà Urrundik ‘Des de lluny’, 1945, Gudarien Egiñak ‘Els fets dels soldats bascs’, 1947 i una sèrie d’obres teatrals El 1962 creà l’organització Anai Artea ‘Entre germans’, d’ajuda als refugiats d’ETA i d’altres organitzacions polítiques El 1977 tornà…
Narcís Monturiol i Estarriol

Narcis Monturiol i Estarriol. Quadre de Ricard Martí i Alsina
© Fototeca.cat
Història
Política
Inventor i polític.
Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…
Manuel Montt Torres
Història
Política
Polític xilè.
Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial 1851-61 fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment 1858 i militarment 1859 Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials El seu fill Jorge Montt Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922 també fou president de Xile 1891-96
Manuel de Montsuar i Mateu
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fill d’Antoni de Montsuar i de Maçanet, senyor de Torregrossa i paer de Lleida La seva família, pertanyent a l’oligarquia urbana, havia ocupat des del segle XIV diverses magistratures en el govern de la ciutat Estudià lleis a Lleida i a Roma Fou canonge de Girona 1440, degà 1450 i administrador 1459-61 de la catedral de Lleida i síndic a les corts 1454 i 1460 Com a diputat eclesiàstic, presidí la Generalitat durant el trienni 1461-64 Des d’aquest càrrec, acomplí en la primera etapa de la guerra civil un paper important en la direcció de la lluita contra Joan II, amb el qual estava enemistat,…
Cosme de Montserrat
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Datari i confessor de Calixt III, de la biblioteca del qual féu l’inventari Prior de la seu de Saragossa, ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i bisbe de Vic 1459-73 Defensà el príncep de Viana durant el seu empresonament, l’acompanyà en ésser alliberat i, a la seva mort 1461, en propagà la pretesa santedat Contrari sempre a Joan II, fou membre del Consell del Principat i del consell de defensa creat el 1462 a l’inici de la guerra Participà en la política de la generalitat per a resoldre el problema remença El 1463 el capítol de Barcelona el proposà com a bisbe en morir el titular, però no…
Joan Montseny i Carret
Història
Literatura
Comunicació
Política
Anarquista, escriptor i publicista.
Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es feu mestre d’escola 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme i inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892 i el 1893 i, arran…
,
Francesc de Montpalau i de Solanell
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d’Argelaguer, i d’Helena de Solanell Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé 1642, amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon El 1644, després de la caiguda de Lleida i d’un setge i d’un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d’Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d’Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d’un potent exèrcit i de…
Plàcid de Montoliu i de Sarriera
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel
Floris van Montmorency
Història
Política
Polític flamenc.
Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament
Guillem Ignasi Montis i Pont i Vic
Filosofia
Política
Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida.
Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822