Resultats de la cerca

Fill d’un editor de premsa australià, feu estudis d’economia i política a Oxford A la mort del seu pare, el 1953 es feu càrrec de l’empresa familiar News Limited, la qual reflotà des d’una situació difícil per a emprendre una expansió que, a partir de l’adquisició de nombroses capçaleres i el llançament de noves publicacions, entre les quals The Australian 1964, el diari de més tirada del país, el convertí en el primer editor de premsa i en una influència política d’entitat d’Austràlia Amb l’adquisició de The News of the World 1968, el diari de més circulació en el món anglòfon, inicià l’…

Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València Llicenciat en dret 1858, Josep Campo i Pérez li encarregà la direcció del seu diari La Opinión , que, adquirit per Llorente 1866, es transformà en Las Provincias , que ell dirigí, pràcticament fins el 1904 i oficialment fins a la seva mort Al diari redactà nombrosos articles de política espanyola i comentaris sobre història, literatura i art Conservador, fou diputat a corts 1891, 1899, senador elegit 1896 i dues vegades cap del partit a la província de València Fou un dels suports principals de l’escissió de Francisco…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol 1989-98 i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara  La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat 1990, El fet casteller La…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20, 1933…

Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1967, es doctorà l’any 1978 amb la tesi  La societat rural catalana del segle XVII Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729 , estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII Baronia de Sentmenat…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…

Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…

El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…

Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…