Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Unión del Pueblo Navarro
Política
Partit polític fundat el 1979 amb la voluntat de defensar els drets històrics de Navarra.
Inspirat en els valors democratacristians, el partit s’erigí des dels inicis com la principal força de centredreta de Navarra Des del 1986 es presentà en les eleccions generals en coalició amb el PP, essent des d’aleshores la candidatura més votada a Navarra El 1991 signà el pacte foral de collaboració institucional i política amb el PP, mitjançant el qual la presència del PP a Navarra quedà en mans de la UPN aquesta dóna suport al PP en totes les institucions espanyoles en les quals ha obtingut entre 2 i 3 diputats al Congrés i europees Des d’aquest mateix any és la força més votada en les…
Partit Socialista Europeu
Política
Partit polític que agrupa partits socialistes, laboristes o socialdemòcrates de la Unió Europea.
Nasqué el 1974 com a confederació de partits socialistes de l’aleshores Comunitat Europea, però pròpiament no fou fundat fins el 1992 Constitueix la força majoritària del grup parlamentari socialista al Parlament Europeu, el primer en nombre de diputats fins el 1994, i des d’aleshores ha restat en segon lloc darrere del Partit Popular Europeu El grup ha assolit en les successives eleccions 180 diputats sobre 626 el 1999, 200 sobre 732 el 2004, 184 sobre 736 el 2009, 191 sobre 751 el 2014 i 153 sobre 751 el 2019 Inclou també com a membre de ple dret el Partit Socialista de…
Partit Popular Europeu
Política
Partit polític conservador del Parlament Europeu.
Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA 1953, però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics especialment procedents del Partit Conservador britànic Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 157 escons sobre , des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons sobre 626, 288 el 2004 sobre 732, 265 el 2009 sobre 736, 214 el…
Forza Italia
Política
Partit polític italià creat per Silvio Berlusconi el 1994.
El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’ Alleanza Nazionale , portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició ara amb el nom de Casa delle Libertà, que obtingué…
Esquerra Unida i Alternativa
Política
Formació política creada el maig del 1998.
Sorgí a partir de diversos collectius escindits d’ Iniciativa per Catalunya-Verds , com el PSUC-viu o el collectiu Roig-Verd-Violeta També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 ni en les del Congrés dels…
antimilitarisme
Política
Moviment d’oposició i hostilitat envers la preponderància de l’exèrcit dins l’administració de l’estat en els seus dos aspectes: a l’interior, envers la militarització de la societat, i a l’exterior, envers una política agressiva pacifisme
).
anticlericalisme
El convent dels Escolapis, de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…