Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Abdal·là I de Jordània
Història
Política
Sobirà de Transjordània (1921-51).
L’any 1919 fou proclamat rei de l’Iraq, però dos anys més tard aquest títol passà al seu germà, i els britànics el nomenaren emir de Transjordània 1923-46 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 demanà al món musulmà que s’oposés a l’Eix Després d’un tractat amb la Gran Bretanya obtingué la independència del seu país 1946 i esdevingué rei de Transjordània, nom que canvià 1949 pel de Regne Haiximita de Jordània Fou acusat per diversos membres de la Lliga Àrab d’acceptar el repartiment de Palestina i l’existència de l’estat d’Israel, i al cap de poc temps morí assassinat El succeí el seu fill…
Mohammed Abdullah
Mohammed Abdullah
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític caixmirià, cap del moviment independentista del Caixmir.
Fundador, el 1938, de la Conferència Musulmana de Caixmir, esdevinguda posteriorment Conferència Nacional de Caixmir, moviment que propugnava un govern representatiu al seu país El 1947, en separar-se el Pakistan i l’Índia, el xeic Abdullah, que tot i ésser musulmà fou en principi favorable a l’Índia, esdevingué cap del govern provisional del Caixmir i, més tard, 1948-53 primer ministre La seva actitud favorable a un Caixmir independent li motivà, a partir del 1953, llargs i successius empresonaments ordenats pel govern de l’Índia Exiliat entre el 1971 i el 1972, tornà a ésser després primer…
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes, especialment les…
Mohamed ibn Abd el-Krim
Mohamed ibn Abd el-Krim
© Fototeca.cat
Política
Caid de la cabila dels Beni Uryaġel.
Fou cadi de Melilla i estigué al servei del govern espanyol fins el 1921, any en què es revoltà i predicà la guerra santa Després de la victòria d’ Annual 1921 es convertí en el cap de la insurrecció del Marroc El 1925 atacà el territori francès llavors els governs d’Espanya i de França acordaren una acció conjunta, iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas Però Abd el-Krim resistí encara fins a l’any següent el 22 de maig de 1926 es lliurà als francesos i fou deportat a l’illa de la Reunió, on restà fins al 1947 el govern francès li concedí la llibertat i l’autoritzà a residir a la costa…
‘Abd al-‘Azīz I del Marroc
Història
Política
Soldà alauita del Marroc (1895-1907).
Fill i hereu del soldà al-Ḥasan I Les seves reformes i, sobretot, la conferència d’Algesires el feren impopular Fou destronat pel seu germà 1908
‘Abd al-‘Azīz III d’Aràbia Saudita
Història
Política
Emir (1902-17), soldà (1917-27) i rei (1927-32) de Najd, rei d’Al-Ḥijāz (1927-32) i d’Aràbia Saudita (1932-53), de la dinastia wahhabita.
Membre d’una família regent exiliada, el 1902 succeí el seu pare, l’emir de Najd Les campanyes militars que emprengué li permeteren de fer-se un gran regne a Aràbia, després de la conquesta de les principals ciutats Al-Riyāḍ, 1902 la Meca, Medina i Ǧidda, 1924-25 El 1926 fou proclamat rei d’Al-Ḥijāz i Najd, i el 1932 canvià el nom del regne pel d’Aràbia Saudita La unitat i la independència del seu territori foren reconegudes per les grans potències en una sèrie de tractats del 1927 al 1936 Les riqueses obtingudes de l’explotació petroliera des del 1938 consolidaren el seu poder personal…
Ibrahim Abboud
Militar
Política
Militar i polític sudanès.
L’any 1958, després del cop d’estat que establí un règim militar, fou nomenat president del consell de ministres, primer ministre i ministre de defensa 1958-64 Abolí el parlament i els partits polítics i començà un pla de desenvolupament econòmic i social Fou enderrocat per una revolta popular 1964 que restaurà el govern civil
‘Abbās Hilmī II d’Egipte
Política
Kediv d’Egipte des del 1892.
Fins al 1895 intentà una política independent, però els britànics li imposaren el dòcil primer ministre Muṣṭafa Fahmī Durant el seu govern les tropes angloegípcies conqueriren el Sudan 1898 Fou destituït per la Gran Bretanya en esclatar la Primera Guerra Mundial 1914
Ferhat Abbas
Ferhat Abbas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític algerià.
Partidari inicialment de l’entesa amb els francesos, el 1954 s’uní a la insurrecció i fou president del govern provisional de la República Algeriana del 1958 al 1961 El 1963 fou expulsat del FLN i del juliol del 1964 al juny del 1965 estigué empresonat L’any 1980 publicà Autopsie d’une guerre
Giuseppe Abamonti
Història
Política
Polític napolità.
Tingué un paper molt actiu en el moviment revolucionari italià de la fi del s XVIII Fou membre del directori de la República Napolitana del 1799