Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga, en un oli de Fèlix Mestres basat en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…
Edward Hyde
Política
Polític anglès.
Membre del Parlament Llarg 1640, s’oposà a l’autoritarisme monàrquic i esdevingué destacat representant del grup reialista moderat Principal conseller del futur Carles II, a l’exili 1651-60, preparà la declaració de Breda tot assegurant la Restauració En produir-se aquesta 1660 fou nomenat primer ministre i rebé el títol de comte de Clarendon 1661 intentà de restablir les relacions entre el rei i el parlament, però, amb l’oposició de reialistes i puritans, no aconseguí els seus propòsits moderats Com a conseqüència de les desfetes produïdes en el curs de la segona guerra angloholandesa 1665-…
El Husseiní
Història
Política
Polític àrab.
Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban
Saddam Ḥusayn

Saddam Husayn
© U.S. Departament of Defense
Política
Polític iraquià.
Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…
Gustav Husák
Política
Polític eslovac.
Membre destacat del partit comunista eslovac des del 1943, participà en el cop d’estat comunista 1948 Caigut en desgràcia, fou empresonat 1951-60 Rehabilitat el 1964, assumí la primera secretaria posteriorment anomenada secretaria general del partit comunista eslovac 1968-69 i, després de la Primavera de Praga , del partit comunista txecoslovac 1969, del qual encapçalà l’ala dura President de la República des del 1975, dugué una política de subordinació envers l’URSS i de repressió a l’interior S’oposà, però, a la perestroika , motiu pel qual fou retirat de la secretaria general del partit el…
Amadeu Hurtado i Miró
Política
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Advocat i polític.
Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…
, ,
Wilhelm von Humboldt
Lingüística i sociolingüística
Política
Polític, pedagog, filòsof i lingüista alemany.
Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…
Gaietà Huguet i Segarra
Política
Polític.
Fill de Gaietà Huguet i Breva, estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París Fou un dels fundadors, a Castelló, de la Joventut Nacionalista 1909, i de l’Esquerra Republicana del País Valencià El 1936 passà a Esquerra Valenciana, partit dins el qual tingué un paper destacat A la seva iniciativa es degué, en una gran mesura, la creació 1935 de Proa, entitat de promoció de la cultura catalana al País Valencià Exiliat abans d’acabar la guerra civil, tornà el 1953 Donà noves bases a la Fundació Gaietà Huguet
Hua Guofeng
Política
Polític xinès.
Militant comunista, participà en la Revolució Xinesa Vicegovernador de Hunan 1958-67 i primer secretari del partit en aquest sheng 1970-77, el 1973 entrà al politburó Vice-primer ministre 1975, l’any 1976, mort Mao Zedong, encapçalà el govern i el Partit Comunista Xinès Perseguí la Banda dels Quatre , però també s’oposà a Deng Xiaoping El 1980 aquest el feu substituir com a primer ministre per Zhao Ziyang i, més tard, com a president del partit per Hu Yaobang 1981 Posteriorment romangué com a membre ordinari del Comitè Central fins el 2002
Joan Hortalà i Arau
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques, el 1965 guanyà la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i fou degà de la seva facultat 1970-73 i 1979-84 director de l’obra collectiva El desarrollo industrial de Cataluña 1968-70 i de la revista Cuadernos de Economía , fundà l’Institut d’Economia Regional Regidor de Barcelona 1979 i diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya 1980 i 1984, renuncià a l’escó el 1984 en ésser nomenat conseller d’indústria i energia de la Generalitat de Catalunya, càrrec al qual renuncià el 1987 en ésser elegit…