Resultats de la cerca

Ministre d’educació 1941-42 i 1945-46, ambaixador a Itàlia i a Israel i professor, ha destacat com a periodista És autor de reconstruccions històriques i llibres d’assaig América, tierra firme 1937, Biografía del Caribe 1945, América mágica 1959-61, Nuevo diario de Noé 1969, América en Europa 1975, El revés de la historia 1980 i Los pinos nuevos 1982

Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21 Detingut a l’estiu del 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues

Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84

Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París

El 1944 s’afilià a la lliga d’estudiants palestins, que presidí en 1952-56 Participà en totes les guerres araboisraelianes i el 1956 fou cofundador d’ Al-Fatah Des del 1968 presidí el comitè executiu d’aquest moviment i el de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina , que tingué les bases a Jordània fins el 1970 L’OAP i Arafat en foren expulsats durant l’anomenat "setembre negre", en què intentaren enderrocar la monarquia, i s’establiren al Líban, on a partir del 1975 l’organització prengué part en els conflictes armats que enfrontaren les diverses…

Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…

Filla d’una família benestant, el 1954 es casà amb Benigno Aquino Tarlac, Luzon 1932 — Manila 1983, que esdevingué l’adversari polític més popular del president Marcos Assassinat el seu marit 1983, prosseguí la lluita d’aquest contra la dictadura i aconseguí de reagrupar l’oposició A les eleccions presidencials del 1986 resultà guanyadora, fet que comportà que Marcos, tot i haver intentat fer frau a les eleccions, hagués d’abandonar el poder i el país Ocupà el càrrec fins les eleccions de 1992, a les quals no es presentà i en les quals fou elegit el seu candidat, el vicepresident Fidel Ramos…

Comte Apponyi, fill de György Apponyi Diputat 1872-75 i 1878-1918, fou cap del partit nacional i president del parlament 1901-04 Com a ministre d’educació 1906-10 i 1917-18 introduí una llei que intensificava l’assimilació de les minories nacionals Representà Hongria a la conferència de la pau 1919-20