Resultats de la cerca

Aliat electoral de Jelcin el 1991, se n'anà distanciant i donà suport al parlament quan a l’octubre del 1993 Jelcin dissolgué el legislatiu Ruckoj, que aleshores era vicepresident de la Federació Russa, fou condemnat a presó, però es beneficià d’una amnistia decretada per la Duma i sortí en llibertat al febrer del 1994 Participà en les eleccions legislatives del desembre del 1995 al capdavant de la formació Derjava, que no aconseguí cap escó En les eleccions presidencials del juny del 1996 donà suport a la candidatura comunista de Gennadij Zjuganov A l’octubre del…

Entre el 1958 i el 1961 creà una empresa promotora de balls populars i el 1967 començà a fer negocis immobiliaris i relacionats amb la indústria càrnia Entrà en política als 39 anys amb el Fianna Fáil  i aviat fou escollit regidor Aconseguí un escó al Dáil Parlament el 1977 Del 1979 al 1981 fou ministre de correus i transports del 1982 al 1983 ministre d’indústria i energia Entre el 1988 i el 1992 ocupà el ministeri d’indústria i comerç, fins que fou nomenat primer ministre de la República d’Irlanda al febrer del 1992, en substitució de Charles Haughey Dimití el càrrec al novembre del 1994…

Procedent d’una família d’immigrants jamaicans, el 1958 ingressà a l’exèrcit nord-americà Serví a la guerra del Vietnam 1962-63 i 1968-69 i el 1971 es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Washington Coronel 1975 i tinent general 1986, comandà un batalló a la República de Corea 1973-74 i divisions als EUA 1981-83 i a Europa 1986-87 Des del 1972 estigué vinculat al govern nord-americà, on, entre altres càrrecs, fou assistent del secretari de defensa 1979-81 i 1983-86 i conseller de la presidència en afers militars 1987-88 En 1989-93 fou cap de l’estat major i la seva actuació en la…

Fill de Francesc Nello i German  i germà de l’escriptor David Nello Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, n’és professor des del 1988 Ha estat investigador associat al Center for Metropolitan Planning and Research de la Johns Hopkins University a Baltimore EUA i ha obtingut el Mestratge en Afers Internacionals a la seu de Bolonya Itàlia d’aquesta mateixa universitat S’ha interessat en l’estudi de les transformacions de la ciutat contemporània, tant en el vessant teòric com en l’aplicat, així com en l’ordenació del territori des d’una…

Fill de l’alta burgesia industrial holandesa, el 1962 es graduà en economia a Rotterdam En 1973-77 fou membre del Partit Popular Catòlic KUP i ministre d’Afers Econòmics amb el govern Den Uyl El 1978 fou elegit president del grup parlamentari dels cristians democràtics CDA, formació nascuda de la fusió del KUP amb dos grans partits confessionals més Presidí tres governs successius del 1982 al 1993, que perdé les eleccions Sota la consigna “els Països Baixos estan malalts”, al llarg dels seus mandats tingué com a prioritat l’ajust pressupostari i la retallada del dèficit i de l’atur, objectius…

Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar, finalment fou…

Filla de dos primers ministres, el seu pare Solomon Kumaratunga, durant els anys cinquanta, i la seva mare, Sirimavo Bandaranaike, la primera dona del món que ocupà el càrrec de primer ministre, durant els anys seixanta i setanta Va estudiar ciència política, economia, dret i periodisme a París, coincidint amb la revolta del maig del 1968 Abans de dedicar-se a la política exercí com a periodista i a la primera meitat dels anys vuitanta esdevingué vicepresidenta i presidenta del Sri Lanka Mahajana Party Presidenta del país des de l’agost del 1994, el seu programa polític es basà en la…

Ingressà al Partit Comunista Ucraïnès PCU el 1960 i accedí al comitè central del partit el 1970 Fou cap del departament de propaganda del PCU 1980-88 i del departament d’ideologia 1988-89 Diputat del soviet suprem ucraïnès 1990-91 i conseller d’estat de l’URSS 1991 Quan el parlament ucraïnès aprovà el juliol del 1990 la declaració de sobirania fou elegit president del parlament, lloc en què fou confirmat el desembre del 1991 El setembre del 1993 cedí la flota de la mar Negra a Rússia, la qual cosa provocà la dimissió del primer ministre, Leonid Kučma, càrrec que assumí personalment Kravčuk En…

Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març després de l’informe anticorrupció del…

Descendent d’immigrants asiàtics, Cheddi Jayan estudià odontologia als Estats Units, professió que des del 1943 exercí a Guyana Autor de diversos llibres on denunciava les activitats de la CIA, el 1948 fundà el Partit Progressista del Poble, d’orientació marxista, i fou primer ministre de Guyana, encara colònia britànica, entre el 1957 i el 1964 Després de 28 anys a l’oposició, Jayan, ja allunyat de les tesis marxistes, accedí a la presidència de Guyana després del triomf electoral del PPP en les eleccions BIOGs d’octubre del 1992