Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20, 1933…

Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…

Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…

Llicenciat en economia i història per la Universitat de St Andrews, en 1978-80 fou economista assistent a la secció escocesa del departament d’agricultura i pesca del govern Posteriorment s’incorporà al Royal Bank of Scotland 1980-87, on exercí d’economista assistent fins el 1982, que fou designat economista per a la indústria petroliera, càrrec que compaginà des del 1984 amb el d’economista del banc Fou també professor visitant a la Universitat de Strathclyde Inicià la trajectòria política a la universitat, on el 1973 s’uní a la Federació d’Estudiants Nacionalistes del Partit Nacional…

Llicenciat en dret, entrà a Unió Democràtica de Catalunya el 1974 i des del 1982 fins al 1990 fou diputat al Congrés per la coalició Convergència i Unió , i ocupà el càrrec de portaveu adjunt del grup parlamentari Minoria Catalana Els anys 1986-87 fou membre del Parlament Europeu dins del Grup Popular El 1987 fou elegit president d’UDC, càrrec que revalidà successivament fins al final de la seva trajectòria en la primera línia de l’escena política 2016 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, el 1996 fou escollit president de la part catalana de la Comissió Mixta de…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona S’inicià en l’activisme en els moviments antiglobalització, en la plataforma Aturem la Guerra, contra la guerra de l’Iraq 2003, i en el moviment dels Indignats 2011 Professionalitzada a l’Observatori DESC-Drets Econòmics, Socials i Culturals, impulsà el Taller contra la Violència Immobiliària, i a partir d’aquesta iniciativa sorgí, el 2009, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca  PAH, una entitat dedicada a combatre les execucions hipotecàries i els desnonaments, de la qual fou cofundadora i portaveu fins el maig del 2014 Al capdavant de la…

Aquest nom s’aplica cada vegada més a actituds i moviments abans designats amb els termes d’integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc En el camp religiós, els diversos fonamentalismes actuals es caracteritzen per la consciència de minoria, la negació de la modernitat, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, la importància de la comunitat “càlida” i del principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista Segons L Duch, els fonamentalismes neguen la inseguretat inherent a l’existència humana És per això…

Fill de Jordi Maragall i Noble Doctorat en ciències econòmiques per la UAB i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la New School for Social Research de Nova York Fins l’any 1976 treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l’ajuntament barceloní Participà activament en el Front Obrer de Catalunya des de la seva creació 1961 i prengué part en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya 1974 i del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC Tinent d’alcalde durant el mandat de Narcís Serra i Serra 1979-82, aquest any fou nomenat alcalde, càrrec…

Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid 1995, el 2012 es doctorà per la Universidad Camilo José Cela, on exerceix la docència des del 2008 Afiliat al Partido Socialista Obrero Español  el 1993, fou assessor al Parlament Europeu 1998 i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia durant la guerra de Kosovo 1999 Del 2000 al 2004 treballà com a directiu de l’OCU i a la Comissió Econòmica i Financera del PSOE Regidor de l’Ajuntament de Madrid 2004-09 i diputat al Congrés 2009-11 i des del 2013 Fou el primer secretari general del PSOE…