Resultats de la cerca

Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat Tingué intervencions notables a les corts com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona, s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña 1931-33, un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports Exiliat arran dels fets d’…

Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Narváez Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869 Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872 Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899

Després d’endinsar-se a Zululàndia, el 1838 anihilà els zulús en la batalla que tingué lloc a Blood River i fundà la república del Natal Annexat aquest estat per la Gran Bretanya, fracassà 1848 en el seu intent d’independitzar Orange, però aconseguí de fer-ho amb el Transvaal 1852, la capital del qual, Pretòria, fou creada en memòria d’ell El seu fill Martinus Wessel Pretorius Graff Reinet 1819 — Potchefstroom 1901 fou president de la república del Transvaal 1857-59 i 1864-71 i de l’estat lliure d’Orange 1860-63 i dirigí, amb SJP Kruger, el moviment bòer

De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat…

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…

Estudià farmàcia i medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes 1808-14 exercí d’apotecari als Prats de Rei 1814-20 i, entre el 1820 i el 1823, fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts i diputat Liberal exaltat i francmaçó, el 1823 s’exilià al Regne Unit, on visqué fins el 1833 Installat en gran part a Knaresborough, Yorkshire, traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera el Nou Testament 1829-31, amb la collaboració de Ramon Bussanya  i  Antoni…

Tradicionalista, fou elegit diputat el 1899, el 1901, el 1918 i el 1933 Seguidor de Vázquez de Mella, propugnà la unitat dinàstica Membre directiu del Bloque Nacional , fou assassinat per la milícia durant la guerra civil Hom en publicà les Obras completas 1945

Estudià a Pisa Diputat i procurador general síndic a Còrsega 1792, no trigà a oposar-se a França i, durant el protectorat anglès, fou president del consell d’estat 1794-96 Envaïda l’illa pels francesos, fugí a Londres, on serví els aliats contra França Al servei dels tsars Alexandre I i Nicolau I 1804-07 i 1813-39, en fou conseller privat i ambaixador a París 1815-34 i a Londres 1835-39

Vinculat a la petita burgesia, creà la Union de Défense des Commerçants et Artisans de France UDCA, 1954, oposada a la política fiscal del govern Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 i formaren el grup parlamentari Union et Fraternité Françaises, que propugnà la justícia social i fiscal Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s’extingí ràpidament, si bé el seu líder restà vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc Publicà J'ai choisi le combat 1956 i À l’heure de la colère 1977