Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jerry Rawlings
Política
Militar
Militar i polític ghanès.
Fill de pare escocès i mare africana, es formà com a pilot a l’Acadèmia Militar de Ghana, i el 1967 s’incorporà amb el rang de tinent segon a la força aèria L’any 1979 prengué part en el cop d’estat que deposà el règim militar encapçalat primer per Ignatius K Acheampong i després per Frederick WK Akuffo, els quals feu executar La junta militar transferí tot seguit el poder a un govern civil sorgit d’eleccions lliures, però el desembre del 1981 Rawlings encapçalà un nou cop d’estat que enderrocà el govern de Hilla Limann, al qual acusà de portar el país a la ruïna Al capdavant d’un Consell…
William Edward Burghardt Du Bois
Història
Política
Polític nord-americà.
Panafricanista, escriví The Suppression of the African Slave-Trade to America 1896 El 1905 fundà el moviment Niagara, que el 1910 esdevingué la National Association for the Advancement of Colored People creà també l’òrgan d’aquesta, Crisis 1910-33, i aconseguí una àmplia influència entre els intellectuals negres nord-americans Prengué part molt activa en els primers congressos panafricans 1900, 1919, 1921, 1923 i 1927 Durant la Segona Guerra Mundial es passà al marxisme, i el 1945, juntament amb Nkruma, copresidí un nou congrés panafricà Publicà The World and Africa 1947 i In Battle for Peace…
John Atta Mills
Política
Polític ghanès.
Es graduà el 1967 en dret a la Universitat de Ghana i posteriorment amplià estudis a la School of Oriental and African Studies de la Universitat de Londres Després de doctorar-se, l’any 1971 fou professor de dret fiscal a la Universitat de Ghana durant més de vint anys i fou també professor invitat a les universitats de Temple EUA i Leiden Països Baixos S'introduí en el món de la política arran de la seva participació en institucions financeres del seu país des de mitjan anys vuitanta, sota la presidència de Jerry John Rawlings L’enfrontament d’aquest amb el seu vicepresident comportà la…
descolonització
Història
Política
Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.
El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès de les…