Resultats de la cerca

Fill de Ferran Cuito i Canals i net d’ Amadeu Hurtado i Miró , s’exilià amb la seva família l’any 1939 i visqué a Perpinyà i a París, on estudià dret i economia a la Sorbona, i posteriorment visqué i treballà als Estats Units i a Madrid De molt jove 1953 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya de Josep Pallach i Carolà L’any 1976 tornà a Barcelona, i els anys de la Transició estigué vinculat al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya  de Pallach Posteriorment s’aproximà a Esquerra Republicana de Catalunya Com a escriptor, ha publicat els volums de narracions El…

Milità a Estat Català 1924-26, però a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, s’inclinà cap al marxisme i, el 1928, amb Jordi Arquer i d’altres, fundà el Partit Comunista Català , l’òrgan del qual, Treball , dirigí Refusant l’ingrés al BOC, seguí un temps Jaume Compte i Canelles i, el 1932, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya Redactor de L’Opinió i de Justícia Social , amb la creació del PSUC 1936 esdevingué cap de redacció del seu diari Treball A l’exili a França des del 1939, participà en la resistència antinazi i historià el moviment obrer català, restant adscrit a la fracció…

Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona  1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…

Milità a Acció Catalana, i el 1931 fou el primer director general d’indústries de la República Després fou president del Consell Superior d’Indústria 1932-33 i del Patronat de Turisme de la Generalitat 1933-34 Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de la revista “Quaderns de Perpinyà”

El 1868 imprimí clandestinament les proclames de la Junta Revolucionaria de Madrid Durant el regnat d’Amadeu I organitzà les “Partidas de la Porra”, organització repressiva Fundà el diari “El Heraldo de Madrid”

Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona

Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec

Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals

Reuní uns 300 afiliats procedents de grups marxistes sorgits a l’Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27 Implantat a Sants, a Gràcia i al Clot de Barcelona i a Lleida, aconseguí l’adhesió d’antics membres d’Estat Català Jaume Miravitlles, Martí Vilanova, Domènec Ramon, etc Els seus dirigents, a més d’Arquer, foren sobretot Víctor Colomer, Amadeu Bernadó i Domènec Ramon Usà com a plataforma periodística en 1928-29 L’Opinió i després el 1930 féu aparèixer L’Andreuenc i Treball Pel novembre del 1930 s’uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol