Resultats de la cerca

Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i…

Tornà a Catalunya el 1884 Estudià la carrera de medicina Fou elegit diputat provincial per la Lliga Regionalista, president de la diputació provincial de Girona i nomenat diverses vegades conseller de la Mancomunitat Per l’agost del 1936 fou assassinat per un grup d’incontrolats

Es graduà en dret per la Universitat Nacional de Kíiv, però no exercí la carrera judicial Emprengué una carrera com a productor i actor televisiu, consolidada sobretot a partir de la fundació de la productora Studio Kvartal-95 2003, de la qual és propietari, i que ha creat alguns dels programes televisius de més audiència a Ucraïna L’any 2016 inicià la sèrie de sàtira política Servidor del poble , protagonitzada per ell, en què criticava la classe política, especialment les pràctiques corruptes, i amb la qual aconseguí una gran popularitat Candidat a les eleccions…

Es traslladà a França, a París, on cursà estudis Més tard, emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia, a Bogotà Hi reprengué els estudis i es graduà en dret i jurisprudència Després de certa experiència en la seva professió, exercí com a advocat a la Cort Suprema de Justícia 1935 Treballà a la Universitat de Colòmbia, on, a partir del 1938, fou professor de dret civil, internacional i privat Fou magistrat de la Cort Suprema de Justícia El 1944 inicià la seva carrera diplomàtica com a ambaixador al Perú 1944 Integrat políticament al país, formà part del govern colombià com a…

D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” 1873 i 1875-78, i fou diputat a corts el 1893 La creixent expansió del blasquisme frenà la seva carrera pública Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat-Penat en 1910-12

Milità en el partit federal republicà i participà en el moviment contra les quintes de Barcelona 1869 Durant la Primera República fou secretari de la presidència d’Estanislau Figueras 1873 En ésser restaurada la monarquia es retirà de la política, estudià la carrera de ciències fisicoquímiques i fou catedràtic de l’institut de Figueres 1880-1914

Estudià a França i a Bèlgica D’ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l’abandonà per la política Fou secretari del ministre d’estat 1868-69 Juan Álvarez de Lorenzana Dirigí el diari La Patria de Madrid i collaborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez Publicà la novella Eulalia 1865

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat

Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872