Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per…

Vida i obra Advocat, participà en política en el camp republicà federa, on fou diputat a corts 1871, 1873 i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria 1855, després Círculo Instructivo, 1856, on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort Abans de traslladar-se a Madrid, collaborà a El Telégrafo i fundà el periòdic obrerista La Asociación  1866, i, retornat a Barcelona, La Publicidad  1878  Los trobadors nous i Los trobadors moderns inclogueren poemes seus, entre els quals Fragment…

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà inèdita Historia…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la…

Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les…

Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de Joaquim Fiol en 1879-90, i el…

Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s’uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas Signà pel febrer del 1901 el manifest d’unió republicana catalana i el 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana Fou diputat provincial

L’actitud inicialment antifederal i centralista del partit fixà la seva força especialment a Madrid Però la seva insistència a procurar la formació de blocs electorals republicans i el relatiu èxit d’aquests li procurà una certa audiència a Catalunya Així mateix la Fusión Republicana, que el 1898 el substituí, aconseguí una projecció a través de La Publicidad i d’Eusebi Corominas i Emili Junoy Integrat a la Solidaritat Catalana, el partit no sobrevisqué a la mort del seu capitost el 1908

Cercà des d’un començament l’atracció del republicanisme al Principat, en especial dels antics possibilistes incorporats a l’UFNR Aconseguí la collaboració de Josep Zulueta i de Laureà Miró i Trepat i, poc després, de La Publicidad d’Eusebi Corominas, i de Lluís Companys El grup català es constituí el 1912, però l’autonomisme moderat que defensava xocà amb Melquíades Álvarez, que reduí el partit a un petit nucli entorn de Josep Zulueta mentre Companys abandonava la formació L’acceptació del joc monàrquic li restà encara més força, tot i participar en l’Assemblea de parlamentaris…