Resultats de la cerca

Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V 1524 Gaudí del favor del canceller Mercurino AGattinara, a la mort del qual 1530 esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme

Entusiasta de les idees de Fourier, el 1832 deixà la carrera militar per dedicar-se a llur propagació Dirigí “Le Phalanstère” i “La Phalange” i el diari “Démocratie pacifique” Fou diputat 1848 i 1849 Intervingué en les revolucions del 1848 i del 1849 i hagué d’exiliar-se De nou a París, s’adherí a la Primera Internacional i prengué part directa en la Comuna de París El seu pensament, més avançat que el de Fourier, superava la desconfiança d’aquest vers la indústria i restava obert, en política, a postures francament revolucionàries Escriví Destinée Sociale 1834-44 i Principes du Socialisme…

Fill de família camperola, estudià amb beca a l’escola de Besançon després que la seva família s’hagué arruïnat, treballà com a tipògraf Posteriorment aconseguí una beca per a estudiar a la Sorbona, a París, on es posà en contacte amb els fourieristes Charles Fourier El 1840 escriví la seva primera obra, Qu'est-ce que la propriété , on qüestionava el fet que la propietat porti sempre a l’explotació i que els treballadors no posseeixin mai els mitjans de producció Treballà d’apoderat d’una empresa de navegació, a Lió, i es posà en contacte amb el moviment mutualista Fou l’iniciador 1848 del…

Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l' Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills Monjo a Corbie 816 i abat 822, fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu 830 Fou exiliat a Noirmoutier 831,…

El 1697 formà part de la Junta de Defensa de Barcelona davant l’atac de les forces de Lluís XIV de França S'oposà a Felip V de Castella en l’afer de les esmenes al testament de Carles II Fou nomenat cavaller pel rei arxiduc Carles III Intervingué en la creació del port franc de Barcelona 1706 i fou conseller tercer de la ciutat Durant el setge de Barcelona prengué part activa en la defensa de la ciutat, i morí en la lluita

Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents

Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs 1702-05 i proveïdor del pastim municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit des de la darreria del s XVII Durant la guerra de Successió fou partidari del rei arxiduc Carles III fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar 1709-10 Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge de les tropes filipistes 1713-14 El 1717 tornava a ésser proveïdor…

Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud precipità la…

En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat…

Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs…