Resultats de la cerca

Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es produïren…

Fou el primer president del seu país 1945-50 en el nou període revolucionari instaurat a la caiguda del dictador Jorge Ubico 1944 Introduí profundes reformes democràtiques i practicà una política anticolonialista Arévalo és autor de diverses obres, principalment Guatemala la democracia y el imperio 1954, Fábulas del tiburón y las sardinas 1961 i Anticomunismo en América Latina 1963

Coronel 1955 i sotssecretari de defensa 1957-58, entre 1970 i 1974 fou president de la república Destacà per la dura repressió contra la guerrilla Fou ascendit a general el 1971

Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar

Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia, la lluita contra les…

President el 1827, derrotà 1828-29 els conservadors de Guatemala i esdevingué president de les Províncies Unides de Centreamèrica 1829, 1830 i 1835, aliat amb els liberals del Salvador La secessió de Guatemala 1839-40 l’obligà a exiliar-se El 1842 tornà a Costa Rica i intentà de refer la Federació Centreamericana, però fou afusellat durant una revolta

De molt jove s’instruí en la lluita pels drets dels indígenes, denunciant per mitjans pacífics el règim d’opressió i discriminació de què són objecte per part de les autoritats del país, motiu pel qual el 1992 li fou atorgat el premi Nobel de la pau El 1981 anà a viure a Mèxic, exiliada pel govern guatemaltec Participà en les converses de pau entre el govern i els dirigents dels diferents grups guerrillers, que acabaren amb la signatura de l’acord de pau, el 29 de desembre de 1996, i posaren fi a 36 anys de guerra a Guatemala Creà la Fundació Rigoberta Menchú Tum amb l’objectiu…

Sorgit arran de l’enfrontament entre el règim sandinista nicaragüenc 1979-90 i els seus opositors a la regió, sostinguts, directament o indirectament pels Estats Units, el grup aconseguí de reunir, periòdicament, els estats en conflicte de la zona Hondures, Nicaragua, Costa Rica, El Salvador i Guatemala El grup de Contadora aconseguí l’inici de processos constitucionals Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Hondures i Costa Rica, del 1984 al 1986 i també algunes treves i el control dels incidents fronterers Rebé el suport i el reconeixement internacionals, especialment…

Fou cap del govern d’El Salvador 1851 i president 1852 Seguí una política d’amistat amb Guatemala, i es recolzà en els conservadors d’ambdós estats El 1871 fou enderrocat pel general Santiago González

Fou, a Mèxic, secretari de Pancho Villa i, a Guatemala, conseller d’Estrada Cabrera empresonat diverses vegades, morí assassinat Es donà a conèixer amb Iras Santas 1895, que publicà amb tinta vermella Residí a Madrid en missió diplomàtica 1905 i representà el paper de "poeta de raza" el 1922 fou coronat com a tal a Lima El 1925 en fou publicada la sorollosa polèmica amb José Vasconcelos, que l’acusà d’ésser un poeta al servei del totalitarisme, cosa que ell admetia i justificava Entre la seva obra, relacionada amb el Modernisme, de llenguatge grandiloqüent i metafòric, es…