Resultats de la cerca

De molt jove participà en l’activisme d’esquerres L’any 1968 es graduà en dret a la Universitat de Hèlsinki L’any següent fou nomenada secretària de la Unió d’Estudiants i el 1970 s’incorporà com a advocada a l’Organització Central dels Sindicats Finlandesos L’any 1971 ingressà al Partit Socialdemòcrata, pel qual fou diputada des de l’any 1979 fins al 2000 Fou successivament ministra d’Afers Socials i de Sanitat del 1987 al 1990 i de cooperació amb els països nòrdics 1989-91 en el Govern de Harri Holkeri, i de Justícia 1990 i d’Afers Estrangers 1995-2000 en el d’Esko Aho L’any…

Ensenyà a la Universitat de Hèlsinki i fou membre del parlament finlandès entre el 1907 i el 1914 Nacionalista fervent, s’oposà a la influència russa i influí molt en la declaració d’independència de Finlàndia novembre del 1917 Escriví diverses obres sobre la història finlandesa

Membre del partit socialdemòcrata, ocupà el càrrec de director del banc de Finlàndia 1968-82 i el ministeri de finances 1966-67 i 1972 Primer ministre 1968-70 i 1979-82, l’any 1982 succeí Urho Kekkonen en la presidència de la república fins el 1994

Jurista, del 1927 al 1950 ocupà diversos ministeris i altres càrrecs públics Primer ministre 1950-51, 1951-52, 1953 i 1954-56, l’any 1956 succeí JKPaasikivi com a president de la república Reelegit per cinquena vegada consecutiva 1978, el 1981 dimití per motius de salut i fou substituït pel seu antic primer ministre, Mauno Koivisto, socialdemòcrata Condicionat per la finlandització , Kekkonen sempre fou un polític flexible

Fill d’un militar, nasqué accidentalment a Rússia Serví a l’exèrcit i el 1959 es graduà en magisteri per la Universitat d’Oulu Del 1960 al 1963 visqué al Pakistan en una missió de l’Associació de Joves Cristians YMCA com a mestre d’educació física De tornada a Finlàndia, es dedicà a programes d’ajuda i desenvolupament al Tercer Món des del ministeri d’afers estrangers, on entrà el 1965 Del 1973 al 1977 fou ambaixador a Tanzània i, posteriorment, comissionat de l’ONU a Namíbia 1977-81, càrrec del qual fou apartat per l’oposició de Sud-àfrica a causa dels seus contactes amb la SWAPO i el…

Estudià economia, relacions internacionals i periodisme als EUA i el 1989 es graduà en ciències polítiques per la Universitat de Hèlsinki i el 1996 es doctorà en filosofia a la Universitat d’Oxford Membre del Partit de Centre, en 1988-94 en fou vicepresident, i aquests anys fou també regidor de Hèlsinki Diputat al Parlament 1991-95 i conseller del primer ministre Esko Aho 1992-93, el 1995 fou elegit diputat al Parlament Europeu Cap de gabinet de la Comissió Europea 1998-2002, després d’un any com a conseller econòmic del primer ministre Paavo Lipponen, del juliol al…

Graduada en història per la Universitat Estatal de Moscou 1950, el 1956 es diplomà per l’Institut d’Economia i Estadística de Moscou El 1968 perdé la feina a l’editorial on treballava i fou expulsada del Partit Comunista per haver signat una carta en defensa de dissidents acusats Tanmateix, continuà activa a l’oposició clandestina, principalment com a editora del periòdic Crònica d’actualitat El 1976 cofundà amb altres dissidents el Grup Hèlsinki de Moscou per al seguiment del compliment dels acords de Hèlsinki 1975 a la  Unió Soviètica  en matèria de drets humans…

Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki 1977 Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la normalització de l’…

Filla de militants comunistes purgats per Josif Stalin els anys trenta, el pare, d’origen armeni, fou executat el 1938, i la mare, jueva, fou internada en un camp de concentració fins l’any 1954 Pediatre de professió, el 1956 s’afilià al Partit Comunista, però s’aproximà a la dissidència Casada el 1971 en segon matrimoni amb Andrej Sakharov , es convertí en el seu principal suport i collaborà amb ell en la lluita pels drets humans a l’URSS, a més de representar-lo per a recollir el premi Nobel de la pau 1975 Afectada d’una greu cardiopatia, després de tres vagues de fam del seu marit…

Fill d’un sociòleg autor d’un controvertit estudi sobre la correlació entre el QI mitjà dels estats i el seu PIB, es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Hèlsinki 1989 Afiliat al Partit del Centre, en fou president de les joventuts 1980-83 Professionalment es dedicà al periodisme i fou collaborador i editor 1985-88 i redactor en cap 1988-91 del diari Kehäsanomat L’any 1991 fou elegit diputat al Parlament La seva tasca parlamentària se centrà en qüestions mediambientals, en les quals mostrà reserves amb relació a la política de construcció de centrals nuclears, tot i…