Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Josep Güell i Mercader

Josep Güell i Mercader
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista, prosista, crític literari, poeta i polític.
Intellectual de tendència republicana federal, desenvolupà una intensa activitat en la premsa catalana, espanyola i llatinoamericana, combinada amb la militància política i una producció assagística i memorialística centrada en el republicanisme, el laïcisme, el regionalisme i la vida cultural reusenca El 1859 fundà a Reus el Centro de Lectura, on exercí diversos càrrecs, i en fou redactor dels òrgans de difusió, entre els quals El Eco del Centro de Lectura i l’ Álbum de Euterpe , editat per la societat coral filial El 1860 fundà el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l’ Álbum de Euterpe ,…
, ,
Magí Mercader i Moragues
Economia
Política
Comerciant i polític.
Juntament amb Narcís Feliu de la Penya fou membre de la Junta Econòmica de Barcelona 1692 El 1694, fou conseller tercer de Barcelona S'oposà 1700 al nomenament del comte de Corzana com a lloctinent de Catalunya i, el 1705, es passà al bàndol austriacista Assistí a la junta de braços de Barcelona, el 1713
Josep Duran
Economia
Història
Política
Mercader i polític.
Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs 1702-05 i proveïdor del pastim municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit des de la darreria del s XVII Durant la guerra de Successió fou partidari del rei arxiduc Carles III fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar 1709-10 Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge de les tropes filipistes 1713-14 El 1717 tornava a ésser proveïdor de queviures…
Joan Poculull
Economia
Història
Política
Mercader i diplomàtic barceloní.
El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia
Viktor Bout
Política
Traficant d’armes rus.
Fou arrestat a Tailàndia el 2008 i extradit als Estats Units el 2010, on fou jutjat per delictes de terrorisme i tràfic d’armes amb les FARC El 2 de novembre de 2011 fou condemnat per un jurat d’una cort federal a Nova York per conspiració per a assassinar ciutadans i oficials nord-americans, traficar amb míssils antiaeris i proveir d’armes una organització terrorista És considerat un dels principals traficants d’armes del món durant les dècades de 1990 i 2000, durant les quals hauria enviat armes des d’Europa de l’Est Bulgària, Moldàvia i Ucraïna a les guerres d’Àfrica Libèria i Angola i a l…
Pere Destorrent i Casa-saja
Història
Política
Ciutadà i polític barceloní, anomenat menor per distingir-lo del seu pare, del mateix nom.
Essent molt jove lluità a Ponça 1435 i fou un dels companys de captivitat d’Alfons IV El 1442 fou batlle de Barcelona, i més tard, repetidament, membre del Consell de Cent, de primer com a mercader i després com a ciutadà, del 1444 al 1452 Arran del cop d’estat del lloctinent Requesens el 1453, fou designat conseller tercer Conseller en cap el 1458, hagué d’afrontar l’ala radical del seu partit, la Busca, i el mateix lloctinent Però, després de la mort de Carles de Viana, esdevingué un dels caps de la conspiració de la Busca moderada, connectada amb la dels síndics dels estaments…
Jorge Semprún Maura

Jorge Semprún Maura
© Bundesministerium für Unterricht, Kunst und Kultur
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Política
Polític, cineasta i escriptor castellà en llengua francesa i castellana.
Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Història
Política
Historiografia catalana
Erudit i diplomàtic.
Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió També conegut per Pau de Dalmases i Ros, era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la…
, ,