Resultats de la cerca

Fou professor d’economia a la Universitat de Chittagong de 1961 a 1965, i el 1965 amplià estudis a la Universitat de Vanderbilt EUA on obtingué el doctorat l’any 1969, i hi ensenyà economia fins el 1972, que tornà com a cap de departament de la Universitat de Chittagong Els seus estudis el portaren a concloure que un dels principals obstacles per a sortir de la pobresa de la població rural era la manca de disponibilitat de diners que, d’altra banda, les entitats bancàries tradicionals no els prestaven en condicions accessibles Amb aquest objectiu, fundà el 1976 el Grameen Bank , que oferia…

Membre del Partit Democràtic i Popular d’Afganistan, de tendència comunista, des del 1965, estudià medicina i ascendí en la política després de l’enderrocament del rei Zahir Xah 1973 Fou un dels impulsors del tractat d’amistat signat amb l’URSS el 1978 Després de la invasió soviètica fou ministre d’informació 1979 i president del país des del 1987, i negocià la retirada de les tropes soviètiques Najibullah dimití el 1992 i, davant l’estat de guerra civil, es refugià a la missió de l’ONU a Kābul, on fou capturat i executat en públic el mateix dia en què les milícies talibans conquerien la…

Fill de Salmān bin ʿAbd al-ʿAzīz Āl Saʿūd , es graduà en dret a la Universitat d’Al-Riyād El 2009 el seu pare aleshores governador d’Al-Riyād el designa conseller especial, i el 2013 ministre de la Cort del Príncep Hereu En accedir el seu pare al tron gener del 2015, el nomenà ministre de Defensa, càrrec des del qual llançà l’ofensiva contra els rebels xiïtes del Iemen houthis, considerats aliats de l’Iran La intervenció, bé que aconseguí el control de la capital Sanà, ha donat lloc a una de les guerres civils més cruentes del segle XXI, en la qual l’Aràbia Saudita i els seus aliats han estat…

Inicià la carrera acadèmica el 1944, quan ingressà com a estudiant a l’Institut Religiós d’Alexandria, del qual esdevingué professor a la facultat d’Ausol Aldeen el 1968, de la qual el 1985 esdevingué degà El 1972 fou nomenat professor a la Universitat islàmica de Líbia, i posteriorment passà a l’Aràbia Saudita, on dirigí estudis de postgrau a la Universitat islàmica de Medina El 1986 fou nomenat gran muftí d’Egipte, i el 1996 el president egipci Husnī Mubārak el nomenà gran imam de la mesquita d’al-Azhar, una de les posicions més influents de l’islam sunnita i president gran xeic de la…

El seu pare era un destacat estudiós de l’Alcorà i, entre els seus títols en figurava un que el vinculava per descendència directa amb Mahoma Després de completar estudis teològics a Najaf, el 1966 es traslladà al Líban, d’on procedia la seva família Installat a Beirut, esdevingué un prominent líder religiós i obtingué un gran predicament amb les seves conferències i sermons, i una enorme influència tant al Líban com en diversos estats islàmics a través de la fundació de nombroses escoles religioses, obres i institucions caritatives Gran Aiatollà des del 1989, defensà la república islàmica de…

Llicenciat en dret per la Universitat del Caire 1962 i doctor en dret internacional per la Universitat de Nova York 1974, el 1964 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers, i fou membre de la delegació permanent egípcia a les seus de l’ONU a Ginebra i a Nova York El 1984 s’incorporà a l' Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA de l’ONU, en la direcció general de la qual el 1997 rellevà el suec Hans Blix Confirmat per a un segon mandat el 2001, entre el setembre del 2002 i el gener del 2003 dirigí, amb el mateix Blix, les investigacions sobre el presumpte arsenal d’armes de destrucció…

Estudià enginyeria a la Universitat del Caire, on es graduà en metallúrgia l’any 1978 Posteriorment amplià estudis a la University of Southern California, on es doctorà el 1982 i on fou professor assistent fins el 1985, any que retornà a Egipte i fou professor a la Universitat d’Al-Zaqāzīq fins l’any 2010 L’any 1977 ingressà als Germans Musulmans , dins dels quals ascendí fins a formar part dels quadres dirigents des del seu retorn a Egipte Atès l’estatut illegal d’aquesta organització, concorregué com a independent en les eleccions al Parlament egipci i fou diputat en el període 2000-05…

Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II  fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI  estigué successivament al capdavant dels…

Succeí el seu pare Muhammad ‘Ali quan aquest fou deposat 1909, però no governà fins el 1914 Durant la Primera Guerra Mundial proclamà la neutralitat de Pèrsia, però no fou acceptada pels belligerants i, en acabar aquella, el país fou ocupat per soviètics i britànics, que obtingueren avantatjosos tractats El 1921, mentre era a Europa, fou deposat pel cop d’estat de Ridā Khān, que es proclamà xa amb el nom de Reza Pahlawī

Diplomat a l’Institut International des Droits de l’Homme de París, fou un activista en els moviments d’independència Afiliat al partit Istiqlāl 1943, dedicà molts esforços a l’organització del moviment obrer de Casablanca 1944-49 i de les classes populars marroquines emigrades a França 1949-52 Participà en l’organització i direcció dels moviments de resistència i de l’Exèrcit d’Alliberament 1953-56 L’any 1959 fou un dels membres fundadors del partit Union National des Forces Populaires UNFP, que posteriorment 1975 esdevingué Union Socialiste des Forces Populaires USFP Detingut i empresonat,…