Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Jens Stoltenberg

Jens Stoltenberg
© Guri Dahl, Scanpix / Oficina del Primer Ministre de Noruega
Política
Polític noruec.
Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland i ministre de finances del…
Gro Harlem Brundtland

Gro Harlem Brundtland
© Woods Hole Research Center
Política
Política noruega.
Llicenciada en medicina Membre del Partit Laborista Noruec, en 1974-79 fou ministra de Medi Ambient Cap del seu grup parlamentari 1981-92, fou primera ministra entre el febrer i l’octubre del 1981, en 1986-89 i en 1990-96 El 1994 convocà un referèndum per a l’entrada de Noruega a la UE, que, en contra de les seves tesis, fou de resultat negatiu Amb una activa presència en les organitzacions internacionals, el 1987 presidí la comissió de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament, la qual publicà l’informe conegut amb el seu nom, on es difongué el concepte de…
prohibicionisme
Política
Moviment per a combatre l’alcoholisme per la implantació de lleis prohibitives de la producció i venda de begudes alcohòliques.
D’origen anglosaxó, es fonamentava en raons sociomorals relació amb la delinqüència i, sobretot, econòmiques disminució de la productivitat entre els obrers per causa de l’alcohol, interès industrial a promoure el consum d’altres productes, etc Aplicat absolutament als EUA llei seca, hom en troba formes atenuades en alguns països europeus, com Noruega o Suècia
Vidkun Quisling

Vidkun Quisling
Història
Militar
Política
Polític i militar noruec.
Agregat militar a Moscou 1927-29 i ministre de defensa 1931-33, fundà el Nasjional Samling, partit de tendència feixista Simpatitzant del nazisme, quan Noruega fou ocupada pels alemanys 1940 collaborà amb ells, i el seu partit passà a ésser l’únic permès al país Cap de govern 1942, en finir la guerra fou jutjat i executat El seu cognom esdevingué sinònim de collaboracionista
Christian Lous Lange
Historiografia
Política
Historiador i pacifista noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting
Kjell Magne Bondevik
Política
Polític noruec.
Graduat per la facultat lliure de teologia el 1975, el 1979 fou ordenat pastor de l’església luterana noruega Diputat pel partit democratacristià des del 1979, en fou secretari general 1983-95 Ministre d’educació 1983-86 i d’afers estrangers 1989-90, en 1997-2000 fou primer ministre al capdavant d’un govern de coalició format per democristians, liberals i centristes Fou revalidat en el càrrec a l’octubre del 2001 en una altra coalició en la qual el partit de centre fou substituït pels conservadors i amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés En les eleccions generals del…
desnuclearització
Militar
Política
Procés polític i estratègic internacional, tendent a la creació de zones on són prohibits la fabricació i l’emmagatzematge d’armes nuclears.
Els precedents d’aquesta proposta són el tractat de l’Antàrtic 1959 i el tractat de Tlatelolco 1967, els quals conceptuen l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina com a zones no aptes per a la realització de proves nuclears Al llarg dels anys cinquanta, hom presentà diverses temptatives per a constituir zones desnuclearitzades a Europa, sense obtenir, però, resultats positius Els països escandinaus Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia han arribat a diversos acords que limiten la producció i la permanència en llur territori d’enginys nuclears, en un procés per a desnuclearitzar tota la zona nòrdica…
col·laboracionisme
Història
Política
Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d’ocupació, propugna i segueix una política d’entesa i col·laboració amb l’invasor.
Aquest terme es refereix sobretot a la conducta dels partidaris de cooperar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial A Dinamarca, Noruega, Bèlgica, França, etc, ja abans de l’ocupació nazi alguns grups polítics seguidors de Clausen i Quisling, rexistes de Léon Degrelle, antics militants d’Action Française, etc havien demostrat llurs simpaties pels règims totalitaris d’Itàlia i Alemanya Després de l’ocupació se sumaren a aquest grup nombrosos oportunistes convençuts de la victòria final de l’Eix i d’altres que temien les reformes socials que pretenien d’imposar els…
Juan de la Cierva y Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític conservador.
El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament, dissolgué les juntes…
Roser Suñé i Pascuet
Política
Mestra i política andorrana.
Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a Noruega…