Resultats de la cerca

Té com a principals finalitats mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis d’igualtat i d’autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans Successora de la  Societat de Nacions , les primeres passes cap a la seva creació foren la conferència de Dumbarton Oaks 1944 i la conferència de Jalta 1945 El 25 d’abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides L’ONU entrà en funcionament el 24 d’octubre d’…

Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya en fou secretari interí el 1839, en la sessió en què fou destituït i empresonat el comte d’Espanya, raó per la qual Cabrera l’empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat Fou diputat a corts el 1869

Estudià magisteri Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat , que dirigí fins el 1986 Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general reelegit el 1991 En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la…

Fill del batlle i capità d’infanteria de Mataró Melcior de Palau, òlim Arnau i de Palau El 1637 era ardiaca de Vic Participà en la batalla de Salses 1637 i es resistí al capdavant del capítol vigatà als imposts que exigia el govern 1640 Fou tramès a Madrid pel lloctinent comte de Santa Coloma per a donar compte de l’agitació que imperava a Catalunya 1640 En exiliar-se el bisbe de Vic Ramon de Sentmenat 1640-45 durant la guerra dels Segadors, actuà com a administrador del bisbat Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell el 1664, procurà de reforçar el seu bisbat i reuní sínode…

De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar…

Exercí de mestre i de professor de català a la Universitat de Barcelona, i també ha estat director del centre de l’Escola Andorrana d’Escaldes i Engordany Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya el 1986, el 1995 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, càrrec que revalidà en les successives convocatòries 1999, 2003 i 2006 Del 1999 al 2003 presidí la Comissió de Ramaderia i Pesca Regidor de la Seu d’Urgell des del 1999, del 2004 al 2008 en fou l’alcalde Aquest darrer any substituí Joan Puigcercós i Boixassa com a conseller de governació quan aquest decidí cessar en el…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, és advocada en exercici des del 1988, i els anys 2003-07 fou presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates Inicià la carrera política el 2007 com a regidora a l’Ajuntament de Barcelona Els anys 2011-13 fou cap de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i aquest any passà a ocupar un escó al Senat per designació del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya  partit en el qual havia ingressat el 2008 fins el 2016 El gener del 2016 fou elegida diputada al Congrés, càrrec al qual renuncià el juny del…

Empresari, fou cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya a Girona 1976 i delegat de Cultura de la Generalitat a Girona 1982-95 En aquest càrrec, impulsà el desplegament de la política de normalització lingüística Destacà també per la seva tasca de defensa i recuperació del patrimoni cultural gironí, tant des del vessant dels equipaments biblioteques, arxius i museus com de l’arquitectònic Rebé pòstumament la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1996 i el 2006 fou instituït el premi Joan Saqués i Roca de la Fundació Valvi, atorgat anualment a persones o entitats destacades per la…

El 1976 començà estudis de ciències polítiques i administració pública a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, però no obtingué el títol fins el 1987 Inicià la trajectòria política al Partido Revolucionario Institucional PRI, del qual fou president al seu estat, i que abandonà el 1988 Delegat de l’Instituto Nacional Indigenista INI, en 1977-82 dugué a terme tasques de desenvolupament entre els indis chontales, a l’estat de Tabasco Membre de la formació esquerrana Partido de la Revolución Democrática des del 1989, en fou president del 1996 al 1999 Fou alcalde de Ciutat…

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual…