Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela…
Antonín Zápotocký
Història
Política
Polític txec.
Paleta d’ofici, pertangué al partit socialdemòcrata i fou un dels fundadors 1921 del partit comunista de Txecoslovàquia Diputat al parlament de Praga 1925-38, fou deportat pels nazis al camp de concentració de Sachsenhausen President dels sindicats 1945-48, fou primer ministre 1948-53 i president de la república 1953-57 Collaborà activament en la transformació de Txecoslovàquia en un estat comunista
països de l’Est
Política
Terme amb el qual, durant la guerra freda, hom feia referència als estats europeus amb règims comunistes sorgits després de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels quals sotmesos als dictats de l’URSS.
Aquests estats eren Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia Tingueren la corresponent aliança militar amb l’URSS en el Pacte de Varsòvia , amb la notable excepció de Iugoslàvia Coneguts també amb l’URSS com bloc comunista o bloc de l’est , arran de la caiguda dels règims comunistes i la dissolució de l’URSS 1991, la majoria d’aquests estats s’han anat integrant a la Unió Europea L’antiga República Democràtica Alemanya, sorgida el 1949 de la partició d’Alemanya i aliada de l’URSS, es reunificà el 1990 com a…
Wincenty Witos
Història
Política
Polític polonès.
Membre del partit populista, fou diputat 1919 i primer ministre 1920-21, 1923 i 1926 Deposat per Piłsudski 1926 i empresonat 1930-32, es refugià a Txecoslovàquia, on fou també empresonat durant l’ocupació alemanya Fou alliberat pels soviètics poc abans de morir
Bagdache Khālid
Política
Polític sirià.
Secretari general del partit comunista de Síria des del 1933, fou membre del parlament de Damasc 1954-58 Exiliat a Txecoslovàquia amb motiu de l’entrada de Síria a la RAU, hi tornà l’any 1966 Fou un dels marxistes més influents dels països àrabs
Miloš Zeman
Política
Polític txec.
Graduat en ciències econòmiquer per la Universitat de Praga el 1969, l'any anterior, que tingué lloc la primavera de Praga, s'afilià al Partit Comunista de Txecoslovàquia, del qual tanmateix fou expulsat l'any 1970 i degradat durant catorze anys com a subaltern d'una organització esportiva El 1984 fou rehabilitat i treballà com a economista en una organització del govern, però en fou expulsat el 1989 per un article crític Durant l'anomenada "Revolució de vellut" que aquest mateix any enfonsà el règim comunista de l'antiga Txecoslovàquia i donà lloc a una democràcia…
Václav Klaus

Václav Klaus
© Comissió Europea
Política
Polític txec.
Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Praga 1963, amplià estudis a Itàlia 1966 i a la Universitat de Cornell 1969 Posteriorment treballà a l'Institut de Ciències Econòmiques de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia, d'on fou expulsat l'any 1970 En 1971-86 tingué càrrecs com a economista del Banc Central de l'antiga Txecoslovàquia, i el 1987 retornà a l'Acadèmia Durant la "revolució de vellut" que posà fi al règim comunista 1989, s'uní al moviment polític Fòrum Cívic liderat per Václav Havel i fou ministre de finances del govern d'Unitat Nacional 1989-1992 El 1990 fou elegit…
Volodimir Oleksandrovič Antonov-Ovsienko
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del partit bolxevic, el 1917 dirigí la presa del Palau d’Hivern de Petrograd actual Sant Petesburg, on arrestà el govern provisional Fou vicepresident del consell de comissaris del poble, i ambaixador a Txecoslovàquia Estigué directament relacionat amb Trockij Durant la Guerra Civil Espanyola, fou cònsol general de l’URSS a Barcelona 1936-38 i prengué part activa en els fets de maig del 1937 en aquesta ciutat En tornar a l’URSS, suspecte de trotskisme, fou sotmès a un procés polític i executat Fou rehabilitat després del 1956
Arthur Neville Chamberlain
Arthur Neville Chamberlain
© Fototeca.cat
Política
Polític britànic.
Diputat conservador 1918, collaborà amb Stanley Baldwin en la reunificació del partit 1924 Ministre de finances 1931, desenvolupà una política social avançada i participà en els acords d’Ottawa El 1937 fou elegit primer ministre A fi de conservar la pau internacional, cedí sovint a les exigències de Hitler i de Mussolini Durant la crisi germanotxeca 1938 signà l’ acord de Múnic , però l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys significà el fracàs de la seva política conciliadora Envaïda Polònia 1939, declarà la guerra a l’Eix El maig del 1940 cedí el poder a Winston Churchill
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes…