Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Vicent Climent
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…
Vicent Blasco i Ibáñez
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en l’almanac Lo Rat-Penat amb un parell de narracions en català La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente El 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías, leyendas y tradiciones , que, com les narracions catalanes, respon a una estètica…
Vicent Cantos i Figuerola
Política
Polític.
Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935
Vicent Dasí i Lluesma
Història
Política
Polític.
Marquès de Dosaigües Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici Restaurà el palau familiar existent a València palau del marquès de Dosaigües
Vicent Dualde i Furió
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” 1873 i 1875-78, i fou diputat a corts el 1893 La creixent expansió del blasquisme frenà la seva carrera pública Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat-Penat en 1910-12
Vicent Ventura i Beltran
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Falangista, cap al 1949 començà a collaborar a Levante i Jornada , diaris aleshores del Movimiento a València Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange A causa de la seva participació en el Congrés del Moviment Europeu Munic, 1962, hagué de restar exiliat a París un any tornà a l’Estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos i detingut en diverses ocasions Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma 1970 Fou membre del Partit Socialista Valencià, collaborà en la creació, a València, de Comissions Obreres i del Banc d’Exportació i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País…
Vicent Mortes i Alfonso
Història
Política
Polític.
Estudià enginyeria a Madrid, Lovaina i Brusselles Ocupà diverses direccions generals als ministeris de l’habitatge i d’obres públiques, i fou ministre de l’habitatge 1969-73
Vicent González i Lizondo
Política
Polític i industrial valencià.
Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la presidència de les…
Vicent Guillot i Almonacid
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73 i el diari “Carracuca” 1877 Collaborà en altres publicacions, com “Valencia Ilustrada” 1877 i “El Bou Solt” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, és autor de diverses obres dramàtiques
Vicent Albero i Sillas
Política
Economista i polític.
Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la darrera legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 4 de maig de 1994 fins al 10 de juny del mateix any, data en què presentà la dimissió Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSOE-PSPV