Resultats de la cerca

Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…

Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans oficialment, en anglès, Bantu Homelands, on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una autonomia limitada…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1981, s’especialitzà en dret comunitari europeu i bancari El 1982 exercí de jutge substitut al Jutjat de Districte número 1 d’Eivissa i l’any següent entrà a treballar com a tècnic a la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears El 1984 ingressà a l’assessoria jurídica del Banc de Crèdit Balear SA, que dirigí deu anys més tard El 1992 obrí el seu propi despatx especialitzat en dret bancari i concursal, i desenvolupà una activitat professional privada fins que el 2011 fou escollit candidat a la batllia de Palma pel PP, formació on…

L’any 1959 s’uní a la Revolució Cubana i, després de graduar-se en economia per la Universitat de l’Havana 1961, ocupà alts càrrecs en el govern, entre els quals hi ha el de conseller de l’aleshores primer ministre Fidel Castro, cap de l’institut per a la reforma agrària, membre del comitè d’estat per a la collaboració econòmica amb els països del bloc soviètic i, durant els anys vuitanta, de la direcció del Banc Nacional de Cuba Progressivament en desacord amb el règim castrista, el 1990 fou denunciat, sancionat i destituït dels càrrecs Des d’aleshores es dedicà a…

Formà part del procés més ampli de renovació conegut com a perestroika Comportava una considerable liberalització de la informació de les idees, la difusió de les quals havia romàs fins aleshores controlada per l’estat La nova política repercutí també en una major llibertat en el camp cultural

Fou ideat per l’italià Giuseppe Mazzini, al qual s’uniren el francès Alexandre A Ledru-Rollin, l’alemany Arnold Ruge, l’hongarès Lajos Kossuth, etc La seva finalitat era aconseguir l’alliberament dels països aleshores oprimits Itàlia, Polònia, Hongria, etc Les desavinences entre Mazzini i Kossuth, però, n'anullaren l’eficàcia 1853

Nasqué el 1974 com a confederació de partits socialistes de l’aleshores Comunitat Europea, però pròpiament no fou fundat fins el 1992 Constitueix la força majoritària del grup parlamentari socialista al Parlament Europeu, el primer en nombre de diputats fins el 1994, i des d’aleshores ha restat en segon lloc darrere del Partit Popular Europeu El grup ha assolit en les successives eleccions 180 diputats sobre 626 el 1999, 200 sobre 732 el 2004, 184 sobre 736 el 2009, 191 sobre 751 el 2014 i 153 sobre 751 el 2019 Inclou també com a membre de ple dret el Partit…

Fill d’un ferroviari, cresqué a Ariza Aragó i fou obrer metallúrgic Militant del Partido Comunista de España  des del 1935, posteriorment s’afilià a la Unió General de Treballadors En esclatar la Guerra Civil Espanyola , anà a Madrid per unir-se al bàndol republicà, en el qual combaté Arrestat pel general Segismundo Casado López 1939, s’evadí, però finalment fou capturat pels franquistes i enviat a un camp d’internament de Tànger, aleshores ocupat per tropes de Franco Evadit novament el 1944, passà a Orà, a l’aleshores Algèria francesa, on s’uní als exiliats…

Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort

Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya