Resultats de la cerca

Fou combatent durant la Segona Guerra Mundial i pertangué al sector resistent que fundà el 1941 el Partit Comunista Albanès des del 1948 Partit del Treball Membre del comitè central d’aquesta organització des del primer congrés, arribà a ser-ne primer secretari Fou diputat de l’Assemblea del Poble i, a partir del 1982, president del presídium i cap d’estat Des del començament del seu mandat tendí a trencar l’aïllament imposat al país per Enver Hoxha i emprengué una política d’acostament cap als estats veïns A partir del 1988 promogué la liberalització del règim, insuficient per a aturar la…

Cap de l’ala esquerra del partit socialista italià Malgrat que polemitzà amb Antonio Gramsci i amb els altres teòrics de l’ Ordine Nuovo , s’alià amb ell per a l’escissió de Liorna 1919 i la fundació del partit comunista italià, del qual fou primer secretari 1921-23 El 1930, acusat d’afinitats amb el trotskisme, fou expulsat del partit

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren desestimades…

Ambaixador a Turquia 1754-68 i a Suècia 1771-74, on sostingué el triomf antinobiliari de Gustau III, contribuí a millorar la situació de França després de la guerra dels Set Anys Ministre d’afers estrangers 1774-87 i hostil a Anglaterra, afavorí la independència dels EUA i féu caure Turgot, que s’hi oposava 1776 Fou un dels artífexs dels tractats de Versalles del 1783 i s’alià amb Espanya i els EUA contra Anglaterra

Militant socialdemòcrata, collaborà amb Lenin des del 1908, participà en la revolució del 1917 i afavorí la política de collaboració amb els altres partits socialistes Membre del Comitè Central del Partit Comunista, gestionà l’acord de Brest-Litovsk 1918 Fou membre de la troica que governà el país entre el 1922 i el 1924 i s’alià amb Stalin contra Trockij, però més tard s’uní a Trockij i Zinov'ev contra la dictadura staliniana Destituït 1927 i expulsat del partit 1932, fou empresonat 1934 i executat

Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca,…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els…

Fill del també polític whig William Pitt el Vell i anomenat per això el Jove Canceller del tresor el 1782, l’any següent formà un govern minoritari i el 1784 guanyà les eleccions per una gran majoria Partidari d’una reforma parlamentària i preocupat per reduir el deute públic, les guerres feren trontollar la seva ambició d’ocupar-se, fonamentalment, dels afers interiors Primer neutral davant la Revolució Francesa, s’alià a les grans potències continentals el 1793, quan França declarà la guerra a la Gran Bretanya Davant la impossibilitat d’obtenir una pau honorable, continuà la…

Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Parti Socialiste Français, dirigit per Jean Jaurès La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s’hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l’assassinat del qual juliol del 1914 el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra La reacció a aquest fet i la revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l’organització se n'escindís i fos creat el partit comunista El 1934 la SFIO…

Els seus origens arrenquen de les successives consultes per la independència celebrades en nombroses poblacions de Catalunya a partir del setembre del 2009 En fou el líder i aglutinador Joan Laporta i Estruch , antic president del Futbol Club Barcelona , el qual poc abans havia creat el partit polític Democràcia Catalana, que s’alià en la coalició amb altres formacions i incorporà membres a títol individual A més de Laporta, dels seus dirigents destaquen Alfons López i Tena i Uriel Bertran, antics membres destacats de Convergència Democràtica de Catalunya i d' Esquerra…