Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Juan Francisco Camacho
Economia
Política
Polític i financer.
Afiliat a la Unión Liberal, participà en la revolució del 1868 Ministre de finances 1872, 1874, 1881-83 i 1885-86 fou partidari de sanejar a ultrança l’economia estatal convertí el deute exterior en deute perpetu al 4% Intentà de prescindir d’imposts antiquats sobre la sal, ponts, barques, etc i d’augmentar-los en el ram industrial, cosa que provocà sorolloses protestes a Barcelona 1882 Dimití arran de l’oposició al seu projecte de vendre els boscs públics El 1885 organitzà les economies de les províncies i la Inspección General de Hacienda els intents, per part seva, d’…
Alexandra F’odorovna
Història
Política
Darrera tsarina de Rússia (1894-1917).
Filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i neta, per part de mare, de la reina Victòria de Gran Bretanya El 1894 es casà amb el futur Nicolau II de Rússia Exercí sempre una gran influència sobre el tsar Introduí a la cort una sèrie d’aventurers —entre ells Philippe, un francès de Lió, i més tard el cèlebre Rasputin, a qui atorgà una gran confiança— amb la creença supersticiosa que podrien guarir l’hemofília del tsarévitx Aleix Amb això només aconseguí d’augmentar el desprestigi del règim A la Primera Guerra Mundial, el tsar manà personalment l’exèrcit en la lluita contra…
Joaquín Chapaprieta y Torregrosa
Economia
Política
Polític i financer.
Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’augmentar…
Macky Sall

Macky Sall
© Consell d'Europa
Política
Polític senegalès.
Enginyer geòleg de professió, s’uní al Partit Democràtic senegalès, del qual el 1998 fou secretari general a la seva regió Exercí diversos càrrecs governamentals relacionats amb els recursos miners i l’any 2001 fou nomenat ministre de Mines i Recursos Energètics, funció que conservà en ser nomenat ministre d’Estat i també alcalde de Fatick el 2002 L’any següent fou nomenat ministre de l’Interior i portaveu del Govern, i el 2004 el president Abdoulaye Wade el nomenà primer ministre Director en la campanya per a la reelecció d’aquest el 2007, dimití i el mateix any fou nomenat president del…
Sali Berisha

Sali Berisha
© OTAN
Política
Polític albanès.
Metge de professió, el 1990 fundà el Partit Democràtic PD, poc abans de la fi del règim comunista 1991 President en les eleccions del 1992, perseguí els antics càrrecs comunistes i cercà d’introduir l’economia de mercat, però la inestabilitat i la corrupció minaren la seva gestió El 1994 perdé un referèndum per a augmentar els poders del president El 1996 guanyà de nou les eleccions, però l’oposició socialista l’acusà de frau i boicotejà el seu govern L’estafa dels crèdits del 1997 obrí una crisi que l’obligà a formar un govern de concentració i a convocar eleccions anticipades…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a…
Jörg Haider
Política
Polític austríac.
Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta…
Valéry Giscard d’Estaing

Valéry Giscard d’Estaing
© Comissió Europea - Solvay Library
Política
Polític francès.
Fill d’un inspector francès destinat a l’Alemanya ocupada per França després de la Primera Guerra Mundial, durant la Segona Guerra Mundial s’uní a la resistència contra els nazis Es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA l’any 1951, i posteriorment ingressà al cos d’inspectors de finances Incorporat al govern d’Edgar Faure 1955, el 1956 fou elegit diputat pel conservador Centre National des Indépendants et Paysans CNIP Proclamada la V República 1958, fou nomenat secretari al Ministeri d’Economia dels governs de De Gaulle i Michel Debré Després de l’escissió del CNIP, restà amb els…
Narendra Modi
Política
Polític indi.
De família de petits comerciants, es vinculà de molt jove a l’organització Rashtriya Swayamsevak Sangh ‘Organització Nacional de Voluntaris’, RSS, que té per objectiu l’assoliment per a tota l’Índia d’una identitat unificada centrada en l’hinduisme, de la qual esdevingué aviat un líder local Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Gujarāt, el 1987 ingressà al Bharatiya Janata BJP, i l’any següent en fou nomenat secretari general a l’estat de Gujarāt, on aconseguí augmentar-ne els seguidors i votants al llarg dels anys següents membre del govern de coalició 1990, en…
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…