Resultats de la cerca

Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, és professor d’història a la Universitat de les Illes Balears Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca , on ocupà el càrrec de secretari polític Fou diputat al parlament balear 1983 i 1987 És collaborador de Randa , L’Avenç i Historia-16 Dirigeix el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels…

Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l’Institut Frenopàtic de les Corts 1909-15 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista Més endavant 1903-06 presidí la Unió Catalanista , a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període 1914-17, en una entitat independentista i socialista a la vegada Antiracista i antiimperialista, acusà…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació…

Pertanyent a una família de l’elit filipina, el tribunal suprem li revoca el 1938 la condemna per l’assassinat d’un diputat rival del seu pare que havia comès el 1935 Graduat en dret 1939, durant la Segona Guerra Mundial adquirí renom com a combatent aliat dels Estats Units contra els japonesos collaboració que posteriorment hom provà que havia estat escassa o nulla Després de la guerra exercí com a advocat i aconseguí una gran influència pública erigint-se en representant dels veterans Diputat 1949-59 i senador 1959-66 pel Partit Liberal, del qual fou vicepresident 1954-61 Enfrontat al…

Tingué períodes d’enduriment 1947-63, 1979-86 alternats amb altres de distensió i es caracteritzà per l’absència d’enfrontaments directes entre les dues grans potències, el creixent esforç d’armament i organització militar, les nombroses crisis locals, els enfrontaments entre estats membres d’ambdós blocs i els incidents diplomàtics En foren els principals episodis la creació del Kominform 1947, de l’OTAN 1949, la divisió de Berlín 1948, la guerra de Corea 1950-53, la creació del Pacte de Varsòvia 1955, l’erecció del mur a Berlín 1961 i l’intent d’invasió de Cuba, seguit de l’establiment d’un…

Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…

Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona 1976, fou editor i director de la revista d’història L’Avenç en 1977-84 i coeditor de la revista Saber en 1980-83 Aquest any fou un dels promotors i el primer president de l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català i també fou nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona Desenvolupà també el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB i el 1987 fou designat coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Posteriorment assumí el càrrec de director gerent de l’…

Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la…

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional  el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT  i d’organitzar la Societat Tipogràfica…

Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…