Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Ann Margaret Veneman

Ann Margaret Veneman
© UNICEF / Toutounji
Política
Política nord-americana.
Llicenciada en Ciència Política per la Universitat de Califòrnia a Davis i doctorada en Dret al Hastings College of Law de la Universitat de Califòrnia, en 1986-89 treballà al Departament d’Agricultura del Govern nord-americà, del qual exercí com a secretària adjunta 1991-93 i participà en les negociacions de la ronda Uruguai del GATT Després d’un parèntesi a l’empresa privada, el 1995 tornà a l’administració pública com a secretària del Departament d’Agricultura i Alimentació de Califòrnia, fins al 1999 Secretària d’Estat d’Agricultura del primer mandat Bush gener 2001-gener 2005, substituí…
Leon Edward Panetta

Leon Edward Panetta
© OTAN
Política
Polític nord-americà.
Graduat en dret a la Universitat de Santa Clara 1963, els anys seixanta donà suport a Richard Milhous Nixon en les campanyes per a la presidència 1960 i com a governador de Califòrnia 1962 Després de tres anys a l’exèrcit 1964-1966, l’any 1968, sota el mandat de Nixon, fou nomenat director de l’Oficina de Drets Civils del Govern, càrrec que abandonà el 1970, en protesta per les traves per suprimir la segregació racial a les escoles dels estats del sud dels EUA Passat a les files del Democratic Party , hi ocupà càrrecs de direcció a Califòrnia i s’involucrà activament en la lluita contra la…
Kamala Harris
Política
Política nord-americana.
Filla d’immigrants, el pare jamaicà i la mare índia, investigadora del càncer i activista pels drets civils, per qui fou educada després del seu divorci Estudià a la Universitat Howard, centre destacat de formació superior d’afroamericans, on es graduà el 1986 en ciències polítiques i economia El 1989 obtingué un grau en dret per la Universitat de Hastings Incorporada a la fiscalia d’Oakland 1990, el 2004 fou nomenada fiscal del districte, on tractà sobretot casos de violència domèstica, bandes criminals i narcotràfic Elegida fiscal de Califòrnia 2010, fou la primera afroamericana a ocupar el…
Richard Milhous Nixon

Richard Milhous Nixon
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Advocat, fou diputat republicà per Califòrnia el 1946, i collaborà en la campanya anticomunista del senador McCarthy Senador el 1950, assolí la vicepresidència 1953-61 en l’administració de D Eisenhower Derrotat pel demòcrata John Kennedy en les eleccions presidencials del 1960, el 1968 fou elegit president, i novament el 1972 En política exterior, assessorat per H Kissinger secretari d’estat des del 1973, intensificà la guerra al Vietnam i atacà secretament Cambodja en 1969-70, però l’opinió pública interna i mundial i la impossibilitat d’una victòria clara l’obligaren a retirar les forces…
James Earl Carter

James Earl Carter
© University of California
Política
Polític nord-americà, conegut per Jimmy Carter.
D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat 1962-66 i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el republicà Gerald…
Elinor Ostrom

Elinor Ostrom
© Indiana University
Economia
Política
Politòloga nord-americana, de nom de soltera Elinor Claire Awan.
Graduada 1954 i doctorada 1965 a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, on també treballà com a analista al departament de personal 1957-61 El 1965 s’incorporà com a professora visitant a la Universitat d’Indiana, on desenvolupà la carrera acadèmica i on el 1973 cofundà amb el seu marit Vincent Ostrom el Programa d’Estudis sobre Teoria Política i Anàlisi de Gestió, que dirigí fins el 2009 Ocupà també altres càrrecs com el de professora del Departament de Ciències Polítiques 1974-91, del qual fou catedràtica, i el de codirectora del centre per a l’Estudi de les Institucions, la Població i…
Ronald Wilson Reagan

Ronald Wilson Reagan
Política
Polític nord-americà.
Graduat en estudis artístics a la Universitat d’Eureka Illinois, més tard féu de locutor radiofònic d’esports El 1937 debutà com a actor de cinema entre les seves pellícules sobresurten Dark Victory 1939, King's Row 1942, The Hasty Heart 1950 i el seu darrer film, The Killers 1964 El 1938 s’afilià al sindicat d’actors i n'esdevingué president 1947-52 i 1959-60 Inicialment del partit demòcrata, el 1962 es féu del partit republicà Sostingué la candidatura del conservador BGoldwater a la presidència del país 1964 Governador de Califòrnia 1966-74, el 1976 intentà debades d’ésser el candidat…
Mike Pompeo
Política
Militar i polític nord-americà.
Graduat en enginyeria mecànica a l’acadèmia militar de West Point 1986, fou destinat durant cinc anys a la República Federal d’Alemanya, on obtingué el grau de capità Posteriorment estudià dret a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1994 Exercí com a advocat a la ciutat de Washington El 1996 cofundà la companyia Thayer Aerospace, de la qual fou un dels principals accionistes fins el 2006, que fou nomenat president de Sentry International, empresa dedicada als serveis per a la indústria petroliera Adscrit a l’ala dreta dels republicans vinculats al Tea Party , el 2010 fou elegit membre…
Liz Castro
Política
Nom amb el qual és coneguda la bloguera, especialista en tecnologies de la informació i la comunicació, i activista nord-americana Elizabeth Castro.
Dedicada a la traducció i l’elaboració de manuals i guies de programes informàtics, entre el 1987 i el 1993 residí a Barcelona per motius professionals, on prengué contacte amb la realitat catalana Els anys següents ha residit durant llargs períodes a Catalunya, parallelament a la seva adhesió creixent al moviment independentista català Membre de l’ Assemblea Nacional Catalana , en forma part del secretariat, i el 2015 i el 2016 fou la candidata més votada en les eleccions a aquest òrgan, dins del qual és coordinadora de la comissió d’incidència internacional Al gener del 2017 dimití el…
Lon Nol
Història
Política
Polític cambodjà.
Cap d’estat major 1955, comandant en cap de les forces armades reials 1959, ministre de Defensa 1959-66, 1968, vice-primer ministre 1963 i president del govern 1966-67, 1969, l’any 1970 derrocà el príncep Sihanuk, assumí el poder de manera dictatorial i s’alineà amb els nord-americans, quan aquests ja retiraven les seves tropes del Vietnam Elegit president de la república 1972, hagué d’abandonar Phnom Penh el 1975 davant l’entrada dels khmers roigs a la capital i s’exilià als EUA