Resultats de la cerca

Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…

Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Jaume III , fill del pretendent carlí Carles VII Féu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien declarat partidaris…

A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una…

Procedent del carlisme, ingressà a la Lliga Catalana i fou regidor de Barcelona el 1901 Diputat a Corts per Olot el 1903 i el 1905 Fou un dels dirigents de Solidaritat Catalana Autor d’obres històriques i jurídiques

Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el el Cavaller de Vidrà Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal Acabà la carrera de medicina 1913 i s’especialitzà en otorrinolaringologia Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana 1906 s’enfrontà amb els lerrouxistes Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se'n donaren de baixa Acabà de rompre amb el carlisme i entrà…

Doctor en dret 1900 i llicenciat en filosofia 1901, fou catedràtic d’institut El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València 1903-15 Collaborà en El Correo de la Provincia 1892, La Monarquía Federal , La Idea Popular , La Lucha , El Pueblo Obrero i altres periòdics, i dirigí 1911-13 i 1914-18 l’òrgan carlí Diario de Valencia

Contrari a la revolució del 1868, s’afilià després al carlisme, dirigí El Alicantino 1889 i La Libertad Regional 1897 Presentà a un congrés antimaçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión Publicà Lucentum 1884, El virrey marqués de Cerralbo 1907 i, en collaboració amb Milego i Galdó, Alicantinos ilustres 1889 Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante

Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut