Resultats de la cerca

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

Primer comte de Casp 1878, fill de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi El 1852 ingressà a l’estat major de l’exèrcit espanyol Participà en les guerres d’Àfrica 1860 i Santo Domingo 1861 Ascendit a tinent coronel, tornà a la península Ibèrica, on combaté els republicans a Saragossa 1874 i a Casp, on vencé Marco de Bello, i els carlins al Maestrat 1874 Capità general de Castella la Nova i de València 1876-78, el 1878 Alfons XII li atorgà el títol de comte de Casp i fou nomenat capità general de Puerto Rico, on, durant el seu mandat, Bonoci Llensà i…

Es traslladà al barceloní barri de Sants als anys de la República A la postguerra, s’afilià al ram ferroviari de la CNT Desertà del servei militar, la qual cosa li suposà un ordre d’arrest permanent i el seu pas a l’exili a França, on complí diverses funcions en la trama d’organitzacions del Moviment Llibertari Espanyol, com els de secretari de la Federació Local de la CNT a París i Secretari General del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l’Exili Així mateix, fou dels organitzadors de grups resistencials com Defensa Interior i el Grup Primer de Maig Estigue…

Afiliat a la Lliga Regionalista, actuà al costat de Josep Carner i de Jaume Bofill i Mates Diputat provincial 1914 i regidor per Barcelona 1917, fou fundador i membre del consell directiu d’Acció Catalana 1922 La Dictadura l’exilià a Casp 1924 Fou president de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya 1931

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà

Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

A les monarquies europees el principi ha estat l’exclusió de les dones quan hi ha homes La llei sàlica, que exclou totalment les dones, regí principalment al Sacre Imperi i a França A la Gran Bretanya i Navarra, Astúries, Lleó i Castella les dones han estat sempre admeses a la successió a la corona, i també han pogut regnar en certes èpoques a les monarquies escandinaves, a Rússia i a Portugal A Aragó, de fet, per manca de fills mascles han regnat les dones amb els marits, que eren els qui en realitat exercien el poder sobirà, com en els casos de la comtessa Andregot i la reina Peronella, i…

Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid ,  posteriorment…

Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…