Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, treballà al Consorci per a la Normalització Lingüística entre el 1990 i el 2003 Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya i també al sindicat Comissions Obreres des del 1990, s’incorporà progressivament a l’activitat política El 1994 fou escollida membre del consell nacional d’ERC, i en 1996-2002 fou presidenta del partit a l’Hospitalet de Llobregat Des del 1998 forma part de l’executiva nacional republicana En les eleccions municipals del 2003 fou escollida regidora d’ERC a l’Hospitalet, càrrec que abandonà el mateix any…

Fill de Gaietà Huguet i Breva, estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París Fou un dels fundadors, a Castelló, de la Joventut Nacionalista 1909, i de l’Esquerra Republicana del País Valencià El 1936 passà a Esquerra Valenciana, partit dins el qual tingué un paper destacat A la seva iniciativa es degué, en una gran mesura, la creació 1935 de Proa, entitat de promoció de la cultura catalana al País Valencià Exiliat abans d’acabar la guerra civil, tornà el 1953 Donà noves bases a la Fundació Gaietà Huguet

Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924

Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…

Militant del Partido Popular, entrà en política a finals de la dècada dels 90 com a assessor del regidor d’Urbanisme de Castelló de la Plana, Albert Fabra El 2001 aconseguí l’acta de regidor, i el 2007 es convertí en vicealcalde de Castelló El 2011 rellevà Carlos Fabra com a president de la Diputació de Castelló

Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático  del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha…

Prengué part, com a voluntari liberal, en la primera guerra Carlina El 1838, amb el grau de tinent, defensà Llucena del setge comandat per Ramon Cabrera Durant la campanya es feu amic d’O’Donnell, la política del qual serví després Fou el cacic conservador més important de les comarques valencianes septentrionals, diputat provincial i president de la Diputació de Castelló de la Plana Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes

De família de propietaris rurals, fou home de confiança del general Joan Prim, cap del partit progressista a l’Empordà, diputat a corts i cap de la milícia nacional gironina durant el Bienni Progressista 1854-56 Membre de la Junta Revolucionària de Girona, prengué part en el combat de Llers 1856 S'exilià al Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpinyà Tornat a Catalunya, el 1868 fou governador civil de Girona i diputat a les corts constituents el 1873

Titulat com a arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de València, l’any 1982 ingressà a Alianza Popular des del 1989, Partido Popular i milità en les joventuts d’aquest partit Nuevas Generaciones Posteriorment ocupà càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional, fins que el 2009 hom el nomenà coordinador general del PP valencià Al juliol del 2011 accedí a la presidència del partit L’any 1991 entrà a l’Ajuntament de Castelló, on fou regidor d’urbanisme i primer tinent d’alcalde Elegit alcalde de la ciutat el 2005, fou confirmat en aquest càrrec  el 2007 i el 2011 Diputat…