Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pedro Aguirre Cerda
Història
Política
Polític xilè.
S'adherí al partit radical i en fou president Fou diputat 1915-21, senador 1921-24 i ministre en diverses ocasions Fou un dels líders de l’oposició a la dictadura del general Ibáñez, fins que el 1938 arribà a la presidència, elegit pel Front Popular Intentà una reforma agrària amb la llei sobre suelos vitales , però aviat hagué d’afrontar el desgavell ocasionat pel terratrèmol del 1939 i l’inici de la Segona Guerra Mundial Això no obstant, a les eleccions legislatives del 1941 es veié sostingut per una majoria del Front Popular Morí mentre era president
Ildefons Cerdà i Sunyer
Urbanisme
Política
Enginyer, urbanista i polític.
Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en l’estudi de…
Ferran de Montcada i Gaetani
Història
Política
Polític.
Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda General de galeres de Sicília 1676, fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703 Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes
Arturo Alessandri Palma
Història
Política
Polític xilè, fill d’un imigrant italià.
El 1920 arribà a la presidència com a candidat de l’Alianza Liberal, oposada a la coalició de dretes Intentà una sèrie de reformes, però les cambres —dominades pels conservadors— li impediren tota actuació coherent, dificultada alhora per la inestabilitat del govern, la crisi econòmica i les reivindicacions obreres El 1924 un comitè militar es féu càrrec del poder Alessandri partí cap a Europa, però poc temps després un nou cop militar de tendència liberal el reposà a la presidència març de 1925 i permeté l’aprovació d’una nova constitució, presidencialista i laica agost de 1925 Dimití…
Fabià Estapé i Rodríguez

Fabià Estapé i Rodríguez
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Economista polític.
Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966 Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar, vicerector…
Salvador Allende Gossens
Història
Política
Polític xilè.
Llicenciat en medicina el 1932, i un dels fundadors, el 1933, del Partido Socialista Chileno, fou diputat del 1937 al 1946 i ministre de sanitat dins el govern de Pedro Aguirre Cerda en 1939-41 i 1941-42 Senador des del 1945, ocupà el càrrec de president del senat el 1952 Es presentà com a candidat presidencial el 1952, 1958 i 1964, però les tres vegades fou derrotat Finalment, com a representant de la coalició d’esquerres Unidad Popular , assolí la presidència el 1970, amb el 36% dels vots La seva política, anomenada via xilena al socialisme, maldà per un trànsit pacífic al socialisme…
Partit Progressista
Política
Nom que adoptà el corrent polític liberal exaltat durant les corts de 1836-37, després que els fets de La Granja (12 d’agost de 1836) obliguessin la reina regent Maria Cristina a nomenar un govern liberal radical.
Partidari del poder sobirà de la nació , pretengué la configuració d’una monarquia constitucional constitució de juny del 1837 i una certa modernització econòmica del país especialment a través de la desamortització , que permetés efectivament d’acabar amb la guerra civil i amb la situació de contínua bancarrota financera de l’estat Tanmateix, la seva base social heterogènia i la manca tant d’una organització interna com d’un programa clar afavoriren un quasi constant allunyament del poder i, més en especial, l’escissió de l’ala esquerrana Partit Democràtic Hagué de recórrer a…
Josep de Vega i de Sentmenat
Història
Política
Erudit i polític.
Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…
, ,
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…
, ,
Política 2015
Política
Política internacional Mare Mortum L'elecció, al final del 2014, de Béji Caïd Essebsi com a primer ministre de Tunísia, que ja havia estat ministre en governs de la dictadura, va tancar una transició de quatre anys a l'únic país del Magrib on les llavors de la dita Primavera Àrab han fructificat en un règim democràtic, amb participació política i social A l'octubre, el Quartet per al Diàleg Nacional va rebre el Nobel de la Pau com a reconeixement al procés, que es desenvolupa malgrat els atemptats terroristes, que tenen com a objectiu principal el turisme Museu del Bardo, al març, i platges…