Resultats de la cerca

És pròpia de règims totalitaris dictadures, feixisme i governs de militars

El nom prové de l'acrònim en rus  Gulag , corresponent a Glavnoje Upravlenije Lagerej, ‘Direcció General de Camps’, organisme que els administrava i que depenia de la policia secreta El terme es difongué a Occident arran de la publicació de l’obra del premi Nobel de literatura rus   Aleksandr Solženicyn Arkhip'elag Gulag ‘Arxipèlag Gulag’, 1973, que reflectia en bona part la seva experiència com a intern i evidenciava l’existència d’aquests camps de concentració a l’antiga URSS Distribuïts en nombre d'uns 500 per tot el territori soviètic, la seva missió era recloure en grans colònies…

Dedicat al comerç, tenia una botiga de gènere de punt a Balaguer Dedicat a la política activa, organitzà i dirigí el Bloc Obrer i Camperol a Balaguer i fou membre del comitè central del POUM Intervingué en la Guerra Civil del costat republicà, durant la qual salvà la vida de moltes persones, entre les quals JM Porcioles, futur alcalde de Barcelona Arran de la seva orientació política, fou perseguit pel Partit Comunista i empresonat diverses vegades En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on estigué als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d’Agde, i, posteriorment, en camps…

El terme prové del rus Glavnoje Upravlenije Lagerej , ‘Direcció General de Camps’ Per extensió, hom dóna el nom de  gulag  al sistema de camps de concentració soviètics que aquest organisme administrava

Paleta d’ofici, pertangué al partit socialdemòcrata i fou un dels fundadors 1921 del partit comunista de Txecoslovàquia Diputat al parlament de Praga 1925-38, fou deportat pels nazis al camp de concentració de Sachsenhausen President dels sindicats 1945-48, fou primer ministre 1948-53 i president de la república 1953-57 Collaborà activament en la transformació de Txecoslovàquia en un estat comunista

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935

Aprenent de torner, féu estudis mercantils A divuit anys pertangué a la CNT, i després al Bloc Obrer i Camperol i al CADCI El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes Secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya 1936, participà en l’expedició a Mallorca Membre del comitè executiu del PSUC, el 1937 anà al front Exiliat l’any 1939, s'hi installà a París el 1946, després d'haver estat en diversos camps de concentració francesos Retornà a Catalunya vers el 1952 Abandonà el PSUC quan aquest fou absorbit pel PCE

Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp

Màxim responsable del Comitè Nacional de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou arrestat per la Gestapo i deportat als camps de concentració d’Oranienburg i Buchenwald Un cop acabada la guerra, fou director general de la Radiodifusió Francesa i cofundador i editor, el 1950, del diari ‘L’Observateur’ Membre del Consell Municipal de París entre el 1959 i el 1971, el 1960 fundà amb Mendès-France el Partit Socialista Unificat i es decantà per una solució pacífica per a la guerra d’Algèria i la independència de Nova Caledònia Fou president d’organitzacions pacifistes com ara el ‘…

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…