Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
coexistència pacífica
Política
Fórmula de política i diplomàcia internacional que propugna la coexistència entre els estats de sistemes sociopolítics antagònics i el repudi de la guerra com a mitjà per a resoldre llurs diferències.
Aquest concepte, que no implica una conciliació en el terreny ideològic, nasqué per minvar la tensió existent entre la Unió Soviètica i els estats de sistema econòmic capitalista, arran de la guerra freda, de l’aparició de les armes nuclears i de la creació consegüent d’un equilibri internacional bastit damunt el terror També la Xina comunista, que a la primeria atacà el revisionisme soviètic, adoptà aquesta actitud des del 1971
Anthony Joseph Mamo
Política
Advocat i polític maltès.
Llicenciat en dret el 1934, el 1936 ingressà al cos de funcionaris i emprengué una revisió del codi civil Des del 1942 ocupà diversos càrrecs, primer en l’administració britànica i després a l’estat maltès independent 1964 Professor universitari de dret penal 1943-57, fou sempre políticament independent i tingué un paper essencial en la conciliació dels partits Laborista i Nacionalista Nomenat governador general per l’aleshores primer ministre Dom Mintoff 1971, aconseguí el consens per a convertir l’illa en una república el 1974 Aquest mateix any en fou elegit el primer president, càrrec del…
Robert Peel
Història
Política
Polític britànic.
Diputat tory a 21 anys, secretari d’afers irlandesos el 1812 i secretari de l’interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana Oposat a la política tory , formà, damunt la base d’uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841 El seu govern 1841-46 traçà l’esquema de l’actuació dels conservadors durant l’era victoriana modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds Cal…
Moon Jae-in
Història
Política
Polític coreà.
Nasqué en un camp de refugiats procedents de la República Democràtica Popular de Corea El 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Kyung Hee de Seül, interromputs fins el 1978, anys durant els quals fou empresonat pel seu activisme contra el règim de Park Chung-hee i complí el servei militar Graduat el 1980, el 1982 establí un despatx d’advocats conjuntament amb el també futur president Roh Moo-hyun , on ambdós defensaven sindicalistes i activistes polítics perseguits pel govern Amb el restabliment de la democràcia 1987, Roh fou elegit president i nomenà Moon secretari d’…
Enric Marco i Nadal
Història
Política
Polític.
Ferroviari, el 1930 s’afilià a la Confederació Nacional del Treball CNT i durant la Guerra Civil de 1936-39 combaté al front de Terol i Extremadura i fou oficial republicà A la fi de la guerra fou fet presoner, però fugí a França 1939-40 Internat al camp de Sant Cebrià, s’enrolà a l’exèrcit francès i fou enviat a lluitar a l’Orient Mitjà, però desertà i s’uní als aliats, amb els quals lluità contra els nazis en diversos països d’aquesta regió Detingut pels nazis 1945 i internat al camp de presoners de Langwasser Nuremberg, després de l’alliberament fou condecorat pels governs francès i nord-…
Ja'afar Muḥammad al-Numayrī
Política
Polític i militar sudanès.
Fill d’un funcionari de l’administració colonial britànica, es graduà al Sudan Military College 1952 Després de la independència del Sudan 1956 fou el cap d’un grup de joves militars partidaris del panarabisme de Nasser , el Moviment d’Oficials Lliures El 1969 liderà un cop d’estat que enderrocà el govern civil d’Ismail al-Azhari i instaurà una junta militar Consell Revolucionari de Comandament que presidí Emprengué una política de nacionalitzacions i intentà, mitjançant algunes mesures de conciliació, de posar fi a la rebellió cristiana i animista del sud enfrontada a l’estat controlat pels…
anarcosindicalisme
anarco-sindicalisme Primera pàgina del diari “Solidaridad Obrera”
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de…
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…
acció directa
Política
Tècnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en l’afrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert, i en la negativa a acceptar qualsevol mediació de persones o institucions no afectades pel conflicte, o bé organismes de conciliació.
Les formes més freqüents de l’acció directa són la vaga, el treball lent, el boicot dels productes o establiments industrials o comercials i el sabotatge
Recep Tayyip Erdoğan

Recep Tayyip Erdoğan
© Bertil Videt
Política
Polític turc.
La seva família emigrà el 1967 a Istanbul, on obtingué una diplomatura en empresarials Fou futbolista semiprofessional i treballà també com a funcionari de transports Els anys setanta entrà en contacte amb el moviment islamista i s’afilià al Partit Islàmic de Salvació de Necmettin Erbakan, abolit pel govern militar 1980-83 i posteriorment refundat amb el nom de Partit del Benestar Refah Partisi Elegit alcalde d’Istanbul 1994, el 1996 el govern imposà la dissolució del Partit del Benestar, que fou refundat amb el nom de Partit de la Virtut, al seu torn dissolt el 1999 Condemnat a quatre mesos…