Resultats de la cerca

Els manca una consciència política i no formen una capa social homogènia

El pacifisme, fonamentat de bon principi en idees religioses, es remunta al segle XIX, amb la creació de societats per a la pau a Nova York 1815, Londres 1816, París 1821 i Ginebra 1830 El 1843 se celebrà a Londres el primer congrés internacional per a la pau A la fi del segle XIX el moviment pacifista rebé un nou i definitiu impuls en ésser incorporades les tendències pacifistes a l’ideari dels partits socialistes i de les organitzacions obreres, que preconitzaren la supressió del servei militar obligatori i el desarmament de les potències Creada a Berna 1892 l’oficina internacional de la…

Resident a Al-Aaiun, als territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Marroc, entre el 1987 i el 1991 estigué desapareguda en les presons marroquines El 2005 fou condemnada a set mesos de presó, després d’haver sofert danys per la policia durant una manifestació i tortures durant els interrogatoris, i fou considerada presonera de consciència per Amnistia Internacional El seu cas obtingué repercussió mediàtica i rebé el suport d’associacions i polítics de països occidentals, cosa que permeté la seva expatriació A l’agost del 2006 les autoritats marroquines li negaren el passaport…

Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista, treballa per desenvolupar la consciència nacional dels joves i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític N'han estat secretaris generals Ramon Camp —fins el 1982—, Joan Oliveras 1982-84, Enric Ticó 1984-86 i Lluís Recoder, i publica des del 1982 la revista “Seguem”

Seguidor del Mahātmā Gandhi des del 1916, treballà activament en el desenvolupament rural de l’Índia Fou empresonat diverses vegades pels britànics El 1951 fundà el moviment Bhudān Yājnā, no governamental i de concepció paternalista, per a repartir terres als camperols que no en tenien El 1957 el moviment evolucionà cap a un altre, anomenat Grāmdān, de línies cooperativistes, adoptat per milers de pobles En els darrers anys de la seva vida, fou considerat la ‘consciència espiritual’ de l’Índia

Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la…

Comprenen bàsicament el dret a la integritat de la persona, el dret a la llibertat, el dret a la personalitat jurídica, el dret a la propietat, el dret a la seguretat, el dret a la vida, el dret a un judici just, el dret al respecte de la vida privada i familiar, el dret d’asil, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, la llibertat de circulació, la llibertat de consciència, la llibertat de culte, la llibertat de pensament, la llibertat de premsa i la llibertat de religió

Visqué quasi perpètuament exiliat a causa de les seves idees polítiques Escriví sobre psicologia social, sobre parlamentarisme i sobre la noció d’estat Autor sobretot d' Egoizm narodowy wobec etyki ‘L’egoisme nacional sota l’aspecte ètic’, 1914

L’autor —anònim— fingeix l’existència d’una carta de Mr Broak, secretari del plenipotenciari anglès Mitford Crow que havia signat el pacte de Gènova amb els representants catalans, el 1705, i la resposta d’un català cognomenat Vallès És un allegat a favor de les constitucions i de la utilitat comuna que representaria llur restabliment, a més d’una denúncia de l’incompliment del pacte per part dels anglesos, que s’havien compromès a fer respectar aquestes constitucions La publicació d’aquest opuscle, vint anys després de la derrota, prova la persistència de la consciència nacional…

Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident 1926, Les conquérants 1928 i La condition humaine 1933, premi Goncourt, que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir 1937 en féu un film Sierra de Teruel i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a…