Resultats de la cerca

Era anomenat també liberal conservador o conservador liberal perquè admetia principis liberals sufragi universal, tolerància de cultes Bé que fundat per Cánovas del Castillo l’any 1869, fou, de fet, un continuador de l’antic Partit Moderat El seu cap indiscutible fou Cánovas, amb Romero Robledo com a especialista en eleccions Li succeí Francisco Silvela 1903 i després Antoni Maura, figura màxima de la segona època del partit Altres caps destacats foren Fernández Villaverde, Dato, La Cierva i Sánchez Guerra Governà sense interrupció des del 1875 fins al 1881 Sofrí…

La dirigiren els germans Josep i Manuel Planas i Casals, directius del moviment conservador de Barcelona Fou un dels centres del caciquisme, i el triomf del catalanisme n'ocasionà la desaparició el 1905

Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA 1953, però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics especialment procedents del Partit Conservador britànic Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 157 escons sobre , des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons sobre 626, 288 el 2004 sobre 732, 265 el 2009 sobre…

Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…

Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas, Montero Ríos,…

El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament, dissolgué les juntes…

Fill del setè duc de Marlborough Elegit diputat, defensà les tendències progressistes dins el partit tory Partidari del sufragi universal i de l’aliança amb els treballadors industrials, formà un grup que era conegut amb el nom de “quart partit” Fundà la Primrose League, reorganitzà el partit i contribuí al triomf del 1886 fou líder dels Comuns i canceller de l’Exchequer, però dimití el mateix any

Fou secretari del Landbund lliga agrària de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931 El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià fixà una nova constitució 1934 i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini protocols romans de 1934 Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà illegals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una insurrecció…