Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
accidentalisme
Política
Corrent polític que considera accidental, no essencial, la forma de govern.
L’accidentalisme no considera motiu de lluita política la forma de govern d’un país Qualsevol contingut és possible dins qualsevol forma de govern, i l’essencial és el contingut L’accidentalisme a l’Estat espanyol ha estat adoptat per les forces reformistes possibilistes de Castelar, partit reformista de Melquíades Álvarez, Lliga Regionalista i Lliga Catalana, CEDA, etc i es pot dir que fou l’actitud de quasi tota l’oposició democràtica els anys 1975-77 acceptar la monarquia de Joan Carles I a condició que aquesta prengués un contingut democràtic i parlamentari
integrisme islàmic
Política
Islamisme
Moviment polític que considera que l’Alcorà ha de ser la base dels sistemes de govern musulmans.
Mitjançant la religió, l’integrisme fa una dura crítica a les classes dirigents i planteja un canvi social en profunditat Sorgí al final del segle XIX, i patí una forta expansió als anys vuitanta del segle XX Els integristes aconseguiren el poder d’alguns estats, com l’Iran i el Sudan, i formaren grups terroristes que desestabilitzaren altres països, com Algèria i Egipte
Partido Obrero Revolucionario de España
Política
Partit polític sorgit el 1971 com a fracció trotskista del grup Comunismo>
.
El 1973 esdevingué Organización Trotskista i per l’agost del 1974 es constituí en PORE, que des del 1976 es considerà Secció Espanyola de la IV Internacional trotskisme
decret llei
Política
Dret polític
A l’Estat espanyol, norma amb rang de llei dictada amb caràcter provisional pel govern de l’estat en casos d’extraordinària i urgent necessitat i que en el termini màxim de trenta dies ha d’ésser convalidada o refusada pel Congrés dels Diputats.
La constitució prohibeix d’utilitzar-la per a regular matèries que considera dotades d’una especial transcendència Els governs de les comunitats autònomes estan mancats de la facultat de dictar decrets llei
Henry Barnard
Educació
Història
Política
Educador i polític nord-americà.
Dirigí l’"American Journal of Education” 1855-81, des d’on féu conèixer les teories i les pràctiques educatives europees Hom el considera, juntament amb Horace Mann, un dels reorganitzadors del sistema educatiu dels EUA
nació sense estat
Política
Sociologia
Comunitat que manté una identitat cultural, una història comuna i una forta implantació en un espai territorial ben delimitat, però que està mancada d’un estat propi.
Una part important de la ciutadania d’aquestes comunitats tenen la voluntat de decidir el seu destí polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació Hom considera que les nacions sense estat formen part d’un d’estat plurinacional dins del qual sovint no es reconeix la diversitat Es poden esmentar, per exemple, els casos de Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord i Galles
Frantz Fanon
Psiquiatria
Política
Psiquiatre i politicòleg afroamericà.
Estudià medicina a París, i el 1952 començà d’exercir la psiquiatria a Algèria, on s’integrà al Front d’Alliberament Nacional FLN i fou collaborador del seu òrgan d’expressió Políticament, veié els camperols com una veritable força revolucionària en psiquiatria considerà el context social com a determinant de les neurosis Escriví, entre altres obres, Peau noire, masques blancs 1952 i Les damnés de la terre 1961
Brian Currin
Política
Advocat sud-africà.
Advocat especialista en dret laboral, drets civils i drets humans, contribuí a crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació a Sud-àfrica Posteriorment dirigí la Comissió de Revisió de les Sentències a Irlanda del Nord i el grup de mediadors internacionals del País Basc Es considera una de les persones clau en el procés que portà a la decisió unilateral de l’organització ETA d’acabar amb la lluita armada Ha treballat també a Sri Lanka, Ruanda i el Pròxim Orient en processos de transformació política
resistència
Política
Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
Hom pot distingir la resistència pacífica i la resistència activa , que duu a terme sabotatges i atemptats contra soldats, installacions militars, línies de transports i telecomunicacions, etc, i sol utilitzar els mètodes de la lluita de guerrilla El dret internacional, d’ençà de la conferència de Ginebra del 1949, considera membres del moviment de resistència els voluntaris maquis, partisans, etc que operen contra les forces d’ocupació a l’interior del país ocupat Hom els ha de tractar com a presoners de guerra si són complertes les condicions que qualifiquen el legítim belligerant
Antoni Miserachs i Rigalt
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana 1934, de la qual fou secretari general Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys Especialista en propietat intellectual, publicà El copyright norteamericano 1946, El contrato de edición en la Ley del Libro 1975 i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor 1975 A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina