Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
garanties constitucionals
Política
Dret polític
Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució.
El sistema de garanties constitueix un fre als abusos del poder, i el seu grau d’efectivitat és indicatiu del funcionament democràtic d’un estat
tribunal de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Instrument de tutela dels drets i les llibertats individuals existent en alguns estats.
La garantia constitucional pressuposa l’existència d’un ordenament jurídic fonamental, i, en aquest sentit, es pot dir que el tribunal de garanties constitucionals és encarnat pel mateix estat, que té la facultat, en determinats moments d’emergència, de suspendre alguna de les garanties constitucionals, però sempre donant raó d’aquesta mesura i determinant expressament la duració de la suspensió La Constitució Espanyola del 1978 atribueix aquestes competències al Tribunal Constitucional
suspensió de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Situació anormal de l’ordre públic, prevista per les constitucions democràtiques, que consisteix en la supressió temporal total o parcial de les garanties personals i dels drets reconeguts en la constitució (estat d'excepció).
És decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap d’estat També pot ésser declarada judicialment, amb caràcter individual, amb relació a les investigacions relatives a l’actuació de bandes armades o a elements terroristes
corona
Política
En les monarquies constitucionals, la institució reial o imperial.
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
cort
Història
Política
Òrgan legilatiu establert per les diverses constitucions de l’Estat espanyol des de la Constitució de Cadis (1812).
Al s XIX, amb la caiguda de l’Antic Règim, les corts esdevingueren una institució de característiques essencialment diferents Però el fet de mantenir el mateix nom fou degut a l’interès a entroncar amb la tradició històrica, posant en relleu llur importància com a institució vetlladora de les llibertats del poble Fora d’aquest interès per mantenir el nom, la concepció d’aquestes noves corts partia de la pràctica i de les doctrines polítiques dels règims constitucionals europeus, especialment de França i d’Anglaterra Les corts, en el règim polític constitucional i parlamentari, no…
Surendranath Banerjea
Història
Política
Polític indi.
Fundà el periòdic “Bengalee” 1875 i participà en la fundació de l’Indian National Congress 1883 Promogué el boicot als productes d’importació de la Gran Bretanya, s’oposà a la divisió de Bengala i encapçalà el moviment a favor de l’educació nacional Posteriorment s’anà distanciant del moviment extremista i obtingué càrrecs constitucionals fundà l’Indian Liberal Association i fou ministre de l’administració i de sanitat de Bengala
partit polític
Política
Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
Bé que tot al llarg de la història hom constata l’existència d’aquestes agrupacions, reflex de les diverses tendències de la societat, no és fins al s XIX, amb l’adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures acostades a les actuals Superades les teories liberals que propugnaven l’individu aïllat com a únic subjecte polític, les lleis constitucionals recolliren avançat ja el s XX la institucionalització dels partits polítics, bé que precedentment existís el principi de lliure associació política Els partits polítics han evolucionat en…
oposició
Política
Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
En els règims de democràcia parlamentària l’oposició és legal, és a dir, autoritzada per la llei o la constitució, o els costums constitucionals, i àdhuc institucionalitzada, com és el cas de la Gran Bretanya, on l’oposició ve a ésser un contragovern que fins i tot cobra per exercir les seves funcions crítiques Quan l’oposició no compleix els requisits que exigeix la llei és declarada illegal En els sistemes totalitaris de partit únic no és tolerada i es converteix en clandestina i és perseguida en un grau més o menys fort