Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Club Separatista Català
Política
Grup polític català a Cuba.
Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir…
europeisme
Política
Corrent ideològic del segle XX que propugna la unificació política del continent europeu.
Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment Europeu…
Josep Comaposada i Gili
Política
Dirigent obrerista i polític socialista.
De jove milità en el Centre Obrer de Barcelona i fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE el 1888 S’oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899 El 1923, en constituir-se la Unió Socialista de Catalunya, s’hi mostrà favorable, sense abandonar, però, el PSOE, creient que la seva gestió personal aconseguiria el reconeixement de la USC com a únic grup socialista a Catalunya Fundà la Mutualitat Familiar Obrera Publicà La revolución de Barcelona 1909 i La revolución en Cataluña 1910, i traduí diversos opuscles socialistes Dirigí La Ilustración Obrera…
Ğalāl al-Talabānī

Ğalāl al-Talabānī
© Ministeri d’Assumptes Exteriors de la República Islàmica d’Iran
Política
Polític kurd de l’Iraq.
Llicenciat en dret 1959 per la Universitat de Bagdad, el 1954 fou elegit secretari general de la Unió d’Estudiants del Kurdistan El 1961 fou nomenat cap dels peixmergues “lluitadors per la llibertat”, branca armada del Partit Democràtic del Kurdistan PDK, les dissensions a l’interior del qual el portaren a fundar el 1976 la Unió Patriòtica del Kurdistan UPK, que en la guerra Iran-Iraq 1980-88 s’uní de nou amb el PDK contra Saddam Ḥusayn El 1991 fou un dels principals artífexs de l’alçament kurd contra el Govern de Bagdad Un any després de la guerra del Golf Pèrsic 1991, esdevingué,…
geopolítica
Geografia
Política
Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d’una part, i l’estructura socioeconòmica i l’evolució política d’un país, de l’altra.
Malgrat que el terme fou introduït pel suec Kjellén, hom considera l’alemany F Ratzel com el fundador d’aquesta disciplina El concepte de geopolítica ha donat lloc, això no obstant, a diverses interpretacions L’alemany K Haushofer i els seus deixebles elaboraren un seguit de teories geopolítiques que foren adoptades pel règim hitlerià Aquestes teories es fonamentaven sobre tres conceptes essencials l’espai vital Lebensraum , la superioritat de la raça i l’expansió natural, és a dir, militar i dominadora, d’uns pobles en detriment dels altres Al final de la Segona Guerra Mundial aquesta…
desnuclearització
Militar
Política
Procés polític i estratègic internacional, tendent a la creació de zones on són prohibits la fabricació i l’emmagatzematge d’armes nuclears.
Els precedents d’aquesta proposta són el tractat de l’Antàrtic 1959 i el tractat de Tlatelolco 1967, els quals conceptuen l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina com a zones no aptes per a la realització de proves nuclears Al llarg dels anys cinquanta, hom presentà diverses temptatives per a constituir zones desnuclearitzades a Europa, sense obtenir, però, resultats positius Els països escandinaus Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia han arribat a diversos acords que limiten la producció i la permanència en llur territori d’enginys nuclears, en un procés per a desnuclearitzar tota la zona nòrdica…
Higini Clotas i Cierco
Política
Polític.
Cursà estudis d’arquitectura tècnica a l' ETSAB Ha treballat en el sector editorial director de DOPESA en el període 1978-80 Membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE l’any 1978 Dins del partit, ha estat membre de la comissió executiva 1978-2004, secretari d’estudis i documentació 1978-80, secretari nacional 1980-82, secretari de l’àrea de política parlamentària 1982-2000 i de l’àrea de l' Estatut i lleis bàsiques 2000-04 Des del 2004 és president del Consell Nacional del PSC Del 1982 al 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE Reelegit successivament diputat al…
Giuseppe Fanelli

Giuseppe Fanelli
Història
Política
Polític internacionalista italià.
Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense,…
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i Armand de Fluvià…
Partit Republicà Radical
Política
Grup polític que hom decidí de constituir el 6 de gener de 1908 a Santander, en ocasió d’un discurs que hi feu Alejandro Lerroux.
Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina